Raquel Sánchez, membre de la junta del Cineclub Sabadell publica aquest article al bloc de l'ESCACC (Fundació espai català de cultura i comunicació)

Si fem un estudi de mercat, ara que tot és màrqueting i números, i preguntem ¿què és un cineclub?, moltes de les respostes evocaran, segur, les grans figures de Truffaut, Godard, Henri Langlois i la Cinemathèque de Paris. Eric Rohmer, Chabrol i tota aquella generació de joves de la Nouvelle Vague que s’educava a les sales de cinema mentre es forjava l’esperit del Maig del 68. Ara bé, aquesta imatge idíl·lica s’ha anat difuminat amb el temps i sembla que, cada vegada més, els espectadors del cineclub ens hem convertit en una colla d’intel·lectuals elitistes que veiem pel·lícules extranyes que ningú entén… Ni això és cert, ni els cineclubs són només francesos o d’una altra època. 

Tot l'article aqui