La Filmoteca de Catalunya i la Federació Catalana de Cineclubs col·laboren des de l'any 2005. Aquest setembre, les relacions s'han consolidat amb la programació de diverses estrenes i d'una taula rodona sobre cineclubisme a Catalunya a la 'Setmana del Cineclubisme català" i la cessió del fons patrimonial de la Federació a la Filmoteca.

Una comèdia japonesa, un documental sobre com el cultiu del vi pot servir per desenvolupar una important feina d’inclusió social, un film xilè sobre la descoberta de la sexualitat d’una noia criada en el marc d’un catolicisme de la vella escola, un altre film llatinoamericà que lliga realisme màgic i tradició revolucionària i l’estrena a Espanya d’uns documentals de qui ha estat mestre de Kiarostami, el també iranià Kamran Shirdel, constitueixen la programació de la Setmana del Cineclubisme català. Aquesta mostra, que posteriorment recorrerà els cineclubs de Catalunya, tindrà el seu tret de sortida a la Filmoteca de Catalunya entre el 9 i el 12 de setembre i anirà acompanyada de presentacions, debats i una taula rodona.

La Federació Catalana de Cineclubs es va crear el 1978 amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i potenciar el cinema com a fet cultural Actualment agrupa prop de 50 associacions i entitats dedicades a la promoció del cinema arreu de Catalunya i, des del 2005, el conveni establert amb la Filmoteca de Catalunya pretén arribar a un públic més ampli d’arreu de Catalunya i contribuir a la formació de nous espectadors a través de sessions dedicades fonamentalment al públic infantil i juvenil.

Aquestes relacions s’han consolidat, recentment, amb el dipòsit a la Filmoteca dels fons patrimonials de la FCCC, integrats per 2.500 cartells cinematogràfics i un centenar de cartelleres-fotocrom. També s’han cedit 200 pressbooks d’estrenes cinematogràfiques i 800 llibres i revistes. Entre la documentació dipositada destaquen diverses peces úniques –tres cartells de cinemes de Palma de Mallorca de finals del segle XIX, cartells de cinema d’Europa de l’Est i d’Amèrica del Sud, a més d’una col·lecció completa de cinema català i espanyol dels anys noranta–, així com nombrosos documents que s’han integrat en el fons de la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca de Catalunya.

Els cineclubs catalans representen, essencialment  a comarques, una de les plataformes més importants per veure cinema d’autor en versió original. El seu dinamisme i oferta heterogènia passa per projectar cinema inèdit, curtmetratges, documentals, retrospectives, cinema familiar i els fons patrimonials de la mateixa Filmoteca. Des de mitjan anys cinquanta, els cineclubs han fet possible la difusió d’un “altre” cinema al nostre país. Llavors es lluitava sobretot contra els límits de la censura oficial; ara contra els de la censura comercial i les desigualtats territorials.