Que no ens tanquin el darrer cinema al centre, si us plau!!
Fa uns anys el cinema Bosc amenaçava de tancar; per la tenacitat de molts ciutadans, la comprensió dels propietaris de l'immoble i la voluntat de l'ajuntament es va aconseguir mantenir un cinema, que, malgrat poder representar una activitat comercial, és, per sobre de tot, un bé cultural de primer ordre; tan important és un cinema al centre de la ciutat com ho és que tinguem un ambulatori, un teatre, un mercat, una biblioteca, o el mateix ajuntament. On els ciutadans puguem accedir a peu, on la canalla i la gent gran, els col·lectius amb més dificultats de desplaçament autònom, puguin accedir per compte propi i de manera autònoma.
Durant aquests anys hem pogut gaudir d'unes sales de cinema que, alhora de projectar cinema comercial, han oferit i ofereixen encara una programació forca interessant, on hem pogut veure moltes de les pel·lícules que es passaven a les millors sales de Barcelona.
Talment, no és igual el tipus d'activitat que pivota als centres de les ciutats, perquè no és el mateix tenir només un centre comercial potent - que ja el tenim - amb tota l'oferta que calgui, que tenir a més la "fàbrica de somnis" a l'abast. El cinema és un bé constitutiu de la nostra identitat cultural que sobresurt en un panorama envoltat de franquícies. I, a la vegada, és el conjunt de l'entrellat urbà que ens permet funcionar i créixer.
Pot ser que calguin solucions imaginatives i no sabem si arriscades, però creiem fermament que la cultura no pot estar al servei exclusiu del mercat; i per això demanem a l'ajuntament que, en el seu paper per garantir l'accés als serveis bàsics de la població - i la cultura ho és - contempli totes les possibilitats per tal que el darrer cinema que resta al centre de Vilanova no desaparegui. El cinema forma part de la nostra memòria i història cultural. Com deia el poeta (O.Paz), "la memoria no es lo que recordamos, sino lo que nos recuerda".
Fa uns anys el cinema Bosc amenaçava de tancar; per la tenacitat de molts ciutadans, la comprensió dels propietaris de l'immoble i la voluntat de l'ajuntament es va aconseguir mantenir un cinema, que, malgrat poder representar una activitat comercial, és, per sobre de tot, un bé cultural de primer ordre; tan important és un cinema al centre de la ciutat com ho és que tinguem un ambulatori, un teatre, un mercat, una biblioteca, o el mateix ajuntament. On els ciutadans puguem accedir a peu, on la canalla i la gent gran, els col·lectius amb més dificultats de desplaçament autònom, puguin accedir per compte propi i de manera autònoma.
Durant aquests anys hem pogut gaudir d'unes sales de cinema que, alhora de projectar cinema comercial, han oferit i ofereixen encara una programació forca interessant, on hem pogut veure moltes de les pel·lícules que es passaven a les millors sales de Barcelona.
Talment, no és igual el tipus d'activitat que pivota als centres de les ciutats, perquè no és el mateix tenir només un centre comercial potent - que ja el tenim - amb tota l'oferta que calgui, que tenir a més la "fàbrica de somnis" a l'abast. El cinema és un bé constitutiu de la nostra identitat cultural que sobresurt en un panorama envoltat de franquícies. I, a la vegada, és el conjunt de l'entrellat urbà que ens permet funcionar i créixer.
Pot ser que calguin solucions imaginatives i no sabem si arriscades, però creiem fermament que la cultura no pot estar al servei exclusiu del mercat; i per això demanem a l'ajuntament que, en el seu paper per garantir l'accés als serveis bàsics de la població - i la cultura ho és - contempli totes les possibilitats per tal que el darrer cinema que resta al centre de Vilanova no desaparegui. El cinema forma part de la nostra memòria i història cultural. Com deia el poeta (O.Paz), "la memoria no es lo que recordamos, sino lo que nos recuerda".