L’històric dels temes tractats durant els darrers vuit anys ha estat el següent:
Ciutat i fàbrica
Ciutat i natura
Ciutat i barri
Ciutat i comerç
Ciutat i vi
Botes de vi
Memòria de la vinya
Construccions en pedra seca
Des del 2012, s’ha comptat amb el suport econòmic de la DO Pla de Bages i, en les tres darreres edicions, s’ha participat en la mostra coordinada per la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central.
Per programar la retrospectiva, Cineclub Manresa ha escollit quatre visions diferents de la ciutat que s’agrupen sota els conceptes de fantàstica, insòlita, sensible i propera, que serviran per presentar-nos una excel·lent oportunitat per revisar la totalitat del material produít al llarg d’aquests anys i de gaudir de la diversitat de mirades personals i reflexives aportades per un significatiu grup de realitzadors vinculats a la ciutat. Tot un luxe!.
3/02/16
MANRESA FANTÀSTICA
La paradoxa d’Arrow de Jorge Caballero (2008, 6 min.)
Planteja una situació en què, de sobte, totes les regles que ens ajuden a viure es giren en contra nostra, sotmetent-nos i esclavitzant-nos. Caballero ofereix una reflexió sobre l’homogeneïtzació i la pèrdua d’identitat de l’individu en una societat cada vegada més industrialitzada, tecnificada i amb un domini dels mitjans de comunicació més massius, per mitjà d’una fusió d’imatge real amb il·lustració gravada en súper 8 mm.
Fabricats de Carles Muñoz (2008, 13 min.)
El curt exposa com en un entorn laboral, a vegades desagraït, fer un esforç per intentar conèixer la persona que tenim al costat és un treball afegit que no es cobra com a hora extra. El film gira a l’entorn d’una fàbrica dins una ciutat, una petita història dins una fàbrica i dues persones dins una petita història.
Ad Infinitum de David Cantón. (2009, 30 min.)
L’avaria de la nau farà que el seu pilot navegui a la deriva per l’espai.
Lapse de Berta Oliveres Peig. (2012,13 min.)
Lapse narra una història completament ficticia. Parteix d’una trama argumental simple, que possibilita jugar amb el llenguatge a través d’entrellaçar dues línies narratives, la distància temporal entre les quals dóna nom al curt. Tant la imatge com el so van de la ma per tal de genrar una atmósfera a mode de conte infantil, aparaentment naïf que va virant de virant de tonalitat a mesura que s’infiltren traces de suspens. Les informacions es van deixant anar en comptagotes i no és fins l’últim segons que el trencaclosques cobra sentit.
Preneu i beveu de Marc Alberti Pradera. (2014, 12 min.)
La relació del cel i la terra, la vinya i el vi, les tradicions, la cultura i la fe, en un relat actual ubicat en un paratge que podria ser qualsevol lloc on hi hagi tradició vitivinícola.
Entresomnis de Daniel Prados Garcia. (2015, 9 min.)
En Víctor, un enòleg sotmès a un gran estrés per la producció d'un nou vi que ha de posar el celler al capdevant de les llistes dels millors productors europeus, començarà a patir extranyes situacions i visites inexperades en algún punt entre el somni i la realitat.
10/02/16
MANRESA INSÒLITA
El meu lloc, un atzar de Laura Casaponsa. (2008, 7 min.)
Aborda la identitat manresana a partir d'una reflexió sobre el paisatge propi. Mitjançant la veu en off i el muntatge d'imatges, la realitzadora es pregunta per la naturalesa moral d'allò que observem cada dia, per com ens defineix i ens explica com som.
Accident musical de Gerard Quinto (2008, 7 min.)
Un musical anàrquic sobre el poder de la imaginació per fugir de la rutinària realitat d’un treballador d’una fàbrica.
La deixalleria de Joan Jordi Miralles. (2009, 29 min.)
Al llarg d’una jornada, dos individus s’apropen lentament a una localitat i la rodegen. Mentrestant, un d’ells comenta, en un monòleg en espiral, les seves impressions sobre el lloc que visiten i sobre les macabres i escabroses accions per les quals han estat cridats.
Mangaza d’Òscar Montero Pich. (2010, 12 min.)
Curtmetratge que mostra, a través d’una comparativa geofísica, les similituds que tenen alguns dels barris de Manresa amb d’altres barris de ciutats orientals. El fil conductor el proporciona una suposada periodista de guerra.
Cadenes, cadenes d’Enric Roca (2011, 23 min.)
Les reaccions per l’arribada de noves cadenes comercials a una petita ciutat acaben convertint-se en la gènesi d’un moviment de protesta internacional. Docuficció que desenvolupa el doble concepte de cadenes: el d’empreses que fan una distribució uniforme dels seus productes i el d’esdeveniments que succeeixen de forma enllaçada. De fet, durant el seu rodatge, la primavera àrab s’anava estenent i apareixia el moviment 15 M, amb una clara voluntat d’oposar-se als models establerts.
Inamovibles d’Isaac Rodríguez i Tànit Fernández (2015, 5 min.)
Peça audiovisual sobre el pas del temps de les barraques de vinya.
17/02/16
MANRESA SENSIBLE
La fragilitat del ciment de Paula Rubiralta . (2009, 10 min.)
Un paisatge urbà, com tants d’altres, carregat d’històries quotidianes i de personatges anònims. Un amalgama de carrers i carrerons, de velocitat, de passos que es fan i es desfan. I enmig d’aquest engranatge incombustible, un jubilat es mira la vida assegut al banc d’una plaça en companyia del seu bonsai.
Transforma el teu cos sencer en visió, fes-te mirada d’Àlex Muñoz. (2009, 16 min.)
A la natura tot funciona d’una altra manera, la meva percepció funciona diferent, puc connectar millor amb mi mateix.
Remite d’Aitor Ibáñez/ Otto Gómez. (2010, 37 min.)
Ja ningú escriu cartes. Però avui, de Manresa, n’ha sortit una que creuarà el mediterrani. Dirà: he tornat a la ciutat després d’aquests anys. Dirà: aquí, tot està canviant. Dirà: recordo qui vas ser.
Iona de Montse Martínez. (2012, 9 min.)
La Iona és una jove amant de la fotografia que viu amb els seus pares i el seu avi en una masia mil·lenària erigida entre vinyes. Desproveïda de la tendresa dels seus pares, lúnic afecte que la Iona ha rebut és del seu avi qui li ha ensenyat a gaudir de les petities coses i ha potenciat sempre la seva fantasia i instint sommiador. Fa dies que la Iona freqüenta el passeig del seu poble. Allí passa hores escoltant un noi que toca el violencel, la música del qual ha posat en marxa el circuït dels seus sentiments i l’ha descoll·locada emocionalment. A poc a poc, anirà movent fils per apropar-shi.
En el més ençà d’Ariadna Torres. (2012, 11 min.)
En el més ençà retrata una sèrie de personatges que, deixant al marge les cadenes del temps i l’espai, aconsegueixen abtraure’s i gaudir del que disposen. Tan sols alliberant-nos mentalment de l’ofec del temps i aprenent a treure partit de tot allò que ens brinda la vida podrem sentir l’etern que s’amaga rera la disfresa del temps fugisser.
Després del vi, la paraula d´Alícia Serrano Álvarez. (2013, 12 min.)
Amb l’objectiu de participar en una mostra d’art, sis artistes treballen sobre botes de vi proporcionades per diferents cellers fins a transformar-les.
Ex terra ad mentem de Carolina de Pobes Cots. (2013, 8 min.)
A través d’una copa de vi, fruit de la terra i del treball de l’home, entrem al taller dels artistes que flirtegen amb ell, incorporant-lo al seu univers particular. Aquest vi esdevé alhora part del treball, part de la inspiració, part del joc. Una musa que no parla en paraules, sinó en llengua de signes, ens endinsa en aquest recorregut oníric sobre el treball i la inspiració
Garnatxa de Guilem Tatjé, Oleguer Garriga i Marc Guerrero. (2014, 9 min.)
Un jove està esperant a que qualsevol dia passi alguna cosa nova. Fins que comença a descobrir una forta atracció per la Laia, una noia de 32 anys. Sorgirà una connexió entre els dos, que no esperaven.
24/02/16
MANRESA PROPERA
Sempre una estranya de Laia Ramos. (2008, 6 min.)
L’itinerari del rural a l’urbà, del camp a la fàbrica, que va portar milers de persones a deixar la situació d’escassetat a les seves terres per buscar una alternativa a les ciutats. En paraules de la mateixa realitzadora, “la meva família és una de les tantes que s’establiren a ciutat deixant enrere els espais, la quotidianitat, els referents i les gents que formaven part del seu imaginari i de la seva identitat. Ara, revisc amb part de les dones de la família aquesta experiència que van viure anys enrere revisitant els ‘nous espais’ psicològics, les noves significacions d’aquestes geografies en l’actualitat”.
Entre el gris i el verd de Txell Casas. (2009, 15 min.)
La Teresa Torra és filla de família pagesa. En fer-se gran, ella es va quedar a casa, al regadiu de Manresa, i de sempre ha seguit vinculada a les terres que ja tenien els seus pares. Ara es planteja què en serà d’aquell hort que encara avui ella conrea. D’altra banda, l’Alba Closas és una jove de 24 anys, nascuda a Barcelona, però que va trobar a Manresa la possibilitat de començar a conrear terres. I recolzant-se amb els cursos a l’Escola Agrària, tira endavant cada cop més extensions de terra.
La paperera de Pep Garcia-Pascual. (2010, 12 min.)
Al Barri de St. Maurici, més conegut popularment com “la iogurtera” finalment s’ha acceptat la petició veïnal llargament perseguida d’aconseguir posar una paperera al Barri.
La botiga del Joan i la Lina de Laia Olivé. (2010, 18 min.)
El Joan i la Lina són els propietaris d'una botiga de queviures de les de tota la vida al barri de la Plaça Catalunya de Manresa. Són un matrimoni entrenyable que viu per la botiga i al servei de la clientela, amb la qual mantenen un tracte pròxim i càlid. Aquesta peça documental és un retrat d'aquesta parella i de la seva quotidianitat, a través de la qual coneixerem la vida del barri la seva transformació al llarg dels anys.
Intercanvis de Guillem Lafoz. (2011, 14 min.)
Una peculiar relació s'estableix entre els dependents de dos comerços entranyables de la nostra ciutat: el De Cine, un dels últims videoclubs supervivents, i el 2 de Piques, única botiga de còmics de Manresa. "Intercanvis" és una petita història que parla de la proximitat del petit comerç i ret el seu particular homenatge a algunes de les nostres botigues clau en l'àmbit cultural.
Small World de Joan Villaplana. (2011, 46 min.)
La idea americana del mall ha conquerit Europa al llarg de les últimes dècades. A l'extraradi de ciutats de províncies s'han creat noves ciutats de l'oci i el consum desplaçant la idea de l'Església com a centre espiritual de les ciutats històriques per un gran hipermercat. S/Mall World retrata com es viuen i s'apropien socialment aquests nous territoris urbans.
Ciutat i fàbrica
Ciutat i natura
Ciutat i barri
Ciutat i comerç
Ciutat i vi
Botes de vi
Memòria de la vinya
Construccions en pedra seca
Des del 2012, s’ha comptat amb el suport econòmic de la DO Pla de Bages i, en les tres darreres edicions, s’ha participat en la mostra coordinada per la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central.
Per programar la retrospectiva, Cineclub Manresa ha escollit quatre visions diferents de la ciutat que s’agrupen sota els conceptes de fantàstica, insòlita, sensible i propera, que serviran per presentar-nos una excel·lent oportunitat per revisar la totalitat del material produít al llarg d’aquests anys i de gaudir de la diversitat de mirades personals i reflexives aportades per un significatiu grup de realitzadors vinculats a la ciutat. Tot un luxe!.
3/02/16
MANRESA FANTÀSTICA
La paradoxa d’Arrow de Jorge Caballero (2008, 6 min.)
Planteja una situació en què, de sobte, totes les regles que ens ajuden a viure es giren en contra nostra, sotmetent-nos i esclavitzant-nos. Caballero ofereix una reflexió sobre l’homogeneïtzació i la pèrdua d’identitat de l’individu en una societat cada vegada més industrialitzada, tecnificada i amb un domini dels mitjans de comunicació més massius, per mitjà d’una fusió d’imatge real amb il·lustració gravada en súper 8 mm.
Fabricats de Carles Muñoz (2008, 13 min.)
El curt exposa com en un entorn laboral, a vegades desagraït, fer un esforç per intentar conèixer la persona que tenim al costat és un treball afegit que no es cobra com a hora extra. El film gira a l’entorn d’una fàbrica dins una ciutat, una petita història dins una fàbrica i dues persones dins una petita història.
Ad Infinitum de David Cantón. (2009, 30 min.)
L’avaria de la nau farà que el seu pilot navegui a la deriva per l’espai.
Lapse de Berta Oliveres Peig. (2012,13 min.)
Lapse narra una història completament ficticia. Parteix d’una trama argumental simple, que possibilita jugar amb el llenguatge a través d’entrellaçar dues línies narratives, la distància temporal entre les quals dóna nom al curt. Tant la imatge com el so van de la ma per tal de genrar una atmósfera a mode de conte infantil, aparaentment naïf que va virant de virant de tonalitat a mesura que s’infiltren traces de suspens. Les informacions es van deixant anar en comptagotes i no és fins l’últim segons que el trencaclosques cobra sentit.
Preneu i beveu de Marc Alberti Pradera. (2014, 12 min.)
La relació del cel i la terra, la vinya i el vi, les tradicions, la cultura i la fe, en un relat actual ubicat en un paratge que podria ser qualsevol lloc on hi hagi tradició vitivinícola.
Entresomnis de Daniel Prados Garcia. (2015, 9 min.)
En Víctor, un enòleg sotmès a un gran estrés per la producció d'un nou vi que ha de posar el celler al capdevant de les llistes dels millors productors europeus, començarà a patir extranyes situacions i visites inexperades en algún punt entre el somni i la realitat.
10/02/16
MANRESA INSÒLITA
El meu lloc, un atzar de Laura Casaponsa. (2008, 7 min.)
Aborda la identitat manresana a partir d'una reflexió sobre el paisatge propi. Mitjançant la veu en off i el muntatge d'imatges, la realitzadora es pregunta per la naturalesa moral d'allò que observem cada dia, per com ens defineix i ens explica com som.
Accident musical de Gerard Quinto (2008, 7 min.)
Un musical anàrquic sobre el poder de la imaginació per fugir de la rutinària realitat d’un treballador d’una fàbrica.
La deixalleria de Joan Jordi Miralles. (2009, 29 min.)
Al llarg d’una jornada, dos individus s’apropen lentament a una localitat i la rodegen. Mentrestant, un d’ells comenta, en un monòleg en espiral, les seves impressions sobre el lloc que visiten i sobre les macabres i escabroses accions per les quals han estat cridats.
Mangaza d’Òscar Montero Pich. (2010, 12 min.)
Curtmetratge que mostra, a través d’una comparativa geofísica, les similituds que tenen alguns dels barris de Manresa amb d’altres barris de ciutats orientals. El fil conductor el proporciona una suposada periodista de guerra.
Cadenes, cadenes d’Enric Roca (2011, 23 min.)
Les reaccions per l’arribada de noves cadenes comercials a una petita ciutat acaben convertint-se en la gènesi d’un moviment de protesta internacional. Docuficció que desenvolupa el doble concepte de cadenes: el d’empreses que fan una distribució uniforme dels seus productes i el d’esdeveniments que succeeixen de forma enllaçada. De fet, durant el seu rodatge, la primavera àrab s’anava estenent i apareixia el moviment 15 M, amb una clara voluntat d’oposar-se als models establerts.
Inamovibles d’Isaac Rodríguez i Tànit Fernández (2015, 5 min.)
Peça audiovisual sobre el pas del temps de les barraques de vinya.
17/02/16
MANRESA SENSIBLE
La fragilitat del ciment de Paula Rubiralta . (2009, 10 min.)
Un paisatge urbà, com tants d’altres, carregat d’històries quotidianes i de personatges anònims. Un amalgama de carrers i carrerons, de velocitat, de passos que es fan i es desfan. I enmig d’aquest engranatge incombustible, un jubilat es mira la vida assegut al banc d’una plaça en companyia del seu bonsai.
Transforma el teu cos sencer en visió, fes-te mirada d’Àlex Muñoz. (2009, 16 min.)
A la natura tot funciona d’una altra manera, la meva percepció funciona diferent, puc connectar millor amb mi mateix.
Remite d’Aitor Ibáñez/ Otto Gómez. (2010, 37 min.)
Ja ningú escriu cartes. Però avui, de Manresa, n’ha sortit una que creuarà el mediterrani. Dirà: he tornat a la ciutat després d’aquests anys. Dirà: aquí, tot està canviant. Dirà: recordo qui vas ser.
Iona de Montse Martínez. (2012, 9 min.)
La Iona és una jove amant de la fotografia que viu amb els seus pares i el seu avi en una masia mil·lenària erigida entre vinyes. Desproveïda de la tendresa dels seus pares, lúnic afecte que la Iona ha rebut és del seu avi qui li ha ensenyat a gaudir de les petities coses i ha potenciat sempre la seva fantasia i instint sommiador. Fa dies que la Iona freqüenta el passeig del seu poble. Allí passa hores escoltant un noi que toca el violencel, la música del qual ha posat en marxa el circuït dels seus sentiments i l’ha descoll·locada emocionalment. A poc a poc, anirà movent fils per apropar-shi.
En el més ençà d’Ariadna Torres. (2012, 11 min.)
En el més ençà retrata una sèrie de personatges que, deixant al marge les cadenes del temps i l’espai, aconsegueixen abtraure’s i gaudir del que disposen. Tan sols alliberant-nos mentalment de l’ofec del temps i aprenent a treure partit de tot allò que ens brinda la vida podrem sentir l’etern que s’amaga rera la disfresa del temps fugisser.
Després del vi, la paraula d´Alícia Serrano Álvarez. (2013, 12 min.)
Amb l’objectiu de participar en una mostra d’art, sis artistes treballen sobre botes de vi proporcionades per diferents cellers fins a transformar-les.
Ex terra ad mentem de Carolina de Pobes Cots. (2013, 8 min.)
A través d’una copa de vi, fruit de la terra i del treball de l’home, entrem al taller dels artistes que flirtegen amb ell, incorporant-lo al seu univers particular. Aquest vi esdevé alhora part del treball, part de la inspiració, part del joc. Una musa que no parla en paraules, sinó en llengua de signes, ens endinsa en aquest recorregut oníric sobre el treball i la inspiració
Garnatxa de Guilem Tatjé, Oleguer Garriga i Marc Guerrero. (2014, 9 min.)
Un jove està esperant a que qualsevol dia passi alguna cosa nova. Fins que comença a descobrir una forta atracció per la Laia, una noia de 32 anys. Sorgirà una connexió entre els dos, que no esperaven.
24/02/16
MANRESA PROPERA
Sempre una estranya de Laia Ramos. (2008, 6 min.)
L’itinerari del rural a l’urbà, del camp a la fàbrica, que va portar milers de persones a deixar la situació d’escassetat a les seves terres per buscar una alternativa a les ciutats. En paraules de la mateixa realitzadora, “la meva família és una de les tantes que s’establiren a ciutat deixant enrere els espais, la quotidianitat, els referents i les gents que formaven part del seu imaginari i de la seva identitat. Ara, revisc amb part de les dones de la família aquesta experiència que van viure anys enrere revisitant els ‘nous espais’ psicològics, les noves significacions d’aquestes geografies en l’actualitat”.
Entre el gris i el verd de Txell Casas. (2009, 15 min.)
La Teresa Torra és filla de família pagesa. En fer-se gran, ella es va quedar a casa, al regadiu de Manresa, i de sempre ha seguit vinculada a les terres que ja tenien els seus pares. Ara es planteja què en serà d’aquell hort que encara avui ella conrea. D’altra banda, l’Alba Closas és una jove de 24 anys, nascuda a Barcelona, però que va trobar a Manresa la possibilitat de començar a conrear terres. I recolzant-se amb els cursos a l’Escola Agrària, tira endavant cada cop més extensions de terra.
La paperera de Pep Garcia-Pascual. (2010, 12 min.)
Al Barri de St. Maurici, més conegut popularment com “la iogurtera” finalment s’ha acceptat la petició veïnal llargament perseguida d’aconseguir posar una paperera al Barri.
La botiga del Joan i la Lina de Laia Olivé. (2010, 18 min.)
El Joan i la Lina són els propietaris d'una botiga de queviures de les de tota la vida al barri de la Plaça Catalunya de Manresa. Són un matrimoni entrenyable que viu per la botiga i al servei de la clientela, amb la qual mantenen un tracte pròxim i càlid. Aquesta peça documental és un retrat d'aquesta parella i de la seva quotidianitat, a través de la qual coneixerem la vida del barri la seva transformació al llarg dels anys.
Intercanvis de Guillem Lafoz. (2011, 14 min.)
Una peculiar relació s'estableix entre els dependents de dos comerços entranyables de la nostra ciutat: el De Cine, un dels últims videoclubs supervivents, i el 2 de Piques, única botiga de còmics de Manresa. "Intercanvis" és una petita història que parla de la proximitat del petit comerç i ret el seu particular homenatge a algunes de les nostres botigues clau en l'àmbit cultural.
Small World de Joan Villaplana. (2011, 46 min.)
La idea americana del mall ha conquerit Europa al llarg de les últimes dècades. A l'extraradi de ciutats de províncies s'han creat noves ciutats de l'oci i el consum desplaçant la idea de l'Església com a centre espiritual de les ciutats històriques per un gran hipermercat. S/Mall World retrata com es viuen i s'apropien socialment aquests nous territoris urbans.
