NÉSTOR ALMENDROS
Néstor Almendros fou un dels millors directors de fotografia de tota la història del cinema. Va participar en més de cinquanta pel·lícules i molts curtmetratges de la segona meitat del segle XX.
Tenia una forma d’il·luminar realista, sempre a partir de la llum natural i reforçant-la només si calia. Quan filmava decorats, la llum sempre havia de ser justificada. Tant a “El pequeño salvaje” com a “La habitación verde”, a les escenes amb ciris va utilitzar la seva mateixa llum, forçant els negatius i fent servir objectius més lluminosos.
A “Dias del cielo”, gran part del film es va gravar a l’hora màgica; per tant, durant el dia assajaven l’escena i es posaven a rodar quan es ponia el sol. Només tenien uns vint minuts per fer-ho.
Era de l’opinió que el director de fotografia no solament havia de preocupar-se de la càmera, sinó també de posar-se d’acord amb els responsables dels decorats, del vestuari i de l’utillatge, per tal de crear una unitat visual.
Normalment feia servir de referència un pintor, per poder mostrar l’aspecte visual que volia donar a la seva feina.
BIOGRAFIA
Neix el 30 d’octubre de 1930 a Barcelona. Després de la Guerra Civil, el seu pare, el pedagog Herminio Almendros, s’exilia a Cuba i ell se n’hi va l’any 1948.
El 1951, juntament amb Guillermo Cabrera Infante i Tomás Gutiérrez Alea, funden el primer cineclub de Cuba, el qual és clausurat pel dictador Fulgenció Bautista al cap de quatre anys; l’any següent es llicencia en Filosofia Lletres i marxa a Nova York a estudiar cinema al New York City College, i després al Centro Sperimentale di Cinematografica de Roma.
Després de la Revolució Cubana torna a l’illa, on roda documentals per a l’Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematográfica (ICSAIC). Desencisat amb el nou regim, se’n va a França atret per la “Nouvelle Vague” i comença la seva brillant carrera com director de fotografia en films d’Éric Rohmer i François Truffaut. Més endavant, va alternant els treballs a França i als Estats Units en films com “Días del Cielo” amb el qual va guanyar l’Òscar a la millor fotografia. També és nominat per les pel.lícules “Kramer contra Kramer”, “El lago azul” i “La decisión de Sophie”. A més, també va guanyar un Cèsar de fotografia per “El último metro”.
El 1980 publica el llibre “Días de una cámara”, amb pròleg de François Truffaut.
Amb el retorn a Catalunya de la seva mare i del seu germà, va alternant les seves estades a Nova York, a París i a Barcelona, i amb escapades a Calders.
Col·labora amb el Festival de Cinema de Barcelona, il·luminant una imatge de Marlene Dietrich a la Rambla de Catalunya.
El 5 de maig de 1990 assisteix per sorpresa a una sessió de Cineclub Manresa per veure la pel·lícula d’Antonioni “Identificación de una mujer”.
Poc després de dirigir la fotografia de la pel·lícula de Robert Benton “Billy Bathgate”, mor a Nova York el 4 de març de 1992.
Per desig d’ell mateix, expressat abans de morir, part de les seves cendres resten al cementiri de Calders.
Premis i reconeixements
Òscar a la millor fotografia (1978) per “Días del Cielo”
Cèsar a la millor fotografia (1981) per “El último metro”
Nominat a l’Òscar per “Kramer contra Kramer” (1979), “El lago azul” (1980) i “La decisión de Sophie” (1982).
La Film Society del Lincoln Center i l’ Human Rights Watch van crear el Néstor Almendros Prize.
L’ Istituto Cinematográfico dell’Aquila i la AIC van crear el Néstor Almendros Award.
L’ I.E.S Néstor Almendros a Tomares (Sevilla).
Filmografia
. 1967: La coleccionista
. 1968: Competición salvaje
. 1969: More, Mi noche con Maud, The Gun runner
. 1970: El pequeño salvaje, Domicilio conyugal, La rodilla de Claire
. 1971: Las dos inglesas y el amor
. 1972: El valle, El amor después del mediodía
. 1973: L’oiseau rare, Poil de carotte, Mujeres al sol
. 1974: La boca abierta, Diario íntimo de Adela H., Gallos de peleà, Général Idi Amin Dada
. 1975: Maitresse
. 1976: La marquesa de O, Des journées entières dans les arbres
. 1977: El amante del amor, Cambio de sexo, Madame Rosa
. 1978: Dias del cielo, La Habitación verde, Camino del sur, Perceval Le Gallois
. 1979; El amor en fuga, Kramer contra Kramer
. 1980; El lago azul, El último metro
. 1982: Bajo sospecha, La decisión de Sophie
. 1983: Pauiline en la playa, Vivamente el Domingo
. 1984: En un lugar del corazón
. 1986: Se acabo el pastel
. 1987: Nadine
. 1988: Imagine: John Lennon
. 1981: Billy Bathgate
TOMÀS PLADEVALL FONTANET
Director de fotografia
Nascut a Sabadell, es va diplomar a la “Escuela Oficial de Cinematografia de Madrid”.
Director de fotografia, i sovint també operador de càmera, a cinquanta-sis pel.lícules, i a més de quatre-cents audiovisuals entre documentals, curtmetratges, espots publicitaris, sèries i programes de televisió, també ha dissenyat la il·luminació de quaranta-tres obres teatrals i de trenta-cinc espectacles i esdeveniments, destacant l’any 1992 com a director d’il·luminació en les cerimònies d’inauguració i cloenda del Jocs Olímpics de Barcelona. Fou coordinador de la il·luminació d’espais a la Rambla de Catalunya amb motiu del “Festival de Cinema de Barcelona 1988”.
Ha participat en diverses activitats pedagògiques en escoles i universitats, i en destaca el màster en direcció de fotografia a l’ESCAC.
Fou soci fundador de l’ICC (Institut del Cinema Català), soci de la “Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España”, soci fundador de l’AEC (Asociación Española de Autores de las obras Fotográficas Cinematogáficas), membre de l’EFA (European Film Academy) i soci fundador de l’Acadèmia del Cinema Català.
Premis i reconeixements
Premi de la Generalitat de Catalunya al millor Tècnic 1986 per la fotografia de ”Bar-Cel-Ona” i “La rossa del bar” i l’ any 1987 per “Daniya, jardin del harén”.
Premi Sant Jordi de Cinematografia 1999.
Soci d’Honor de l’ APDI (Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació) 2011.
Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català 2013.
Premiat amb el Prisma d’Honor 2013 de l’AEC, en reconeixement a la seva carrera professional.
Filmografia
1974: Robin Hood nunca muere, Los hijos de caramouche.
1975: La maldición de la bestia, Iconockaut, Las alegres chicas de "El Molino", Canet Rock, La nova cançó, El jovencito Drácula.
1976: Desnuda inquietud, Sexy, amor y fantasía, Tatuaje, Vivir a mil, Autopista A-27.
1977: La obscura història de la cosina Montse, Raça, l'esperit de Franco, La vieja memoria (cofotografiat), La ràbia.
1978: La torna, L'orgia, 40 años sin sexo.
1979: Salut i força al canut.
1980: El vicari d'olot
1981: La batalla del porro.
1985: Karnabal.
1986: La rossa del bar, Bar-cel-ona (Pasaje a Ibiza).
1987: Daniya, jardín del harén, Gaudí.
1989: Puente de Varsovia, El rey del mambo.
1990: Solitud.
1993: El somni de Maureen.
1994: Tiempos mejores, Joc de rol.
1995: Pareja de tres, Mujeres y hombres, Tren de sombras.
1996: Un amor clarobscur, Actrius, Tic Tac.
1997: El pianista, Subjúdice.
1999: L’altra cara de la lluna, Leo.
2000: Bellas durmientes.
2001: L’estratègia del cucut, Germanes de sang, Blocao (cofotografiat).
2002: Cineastes contra magnats i Cineastes en acció (cofotografiats), Hay motivo! (fragment El Plan Hidrológico Nacional).
2005: La silla.
2007: Die Stille Vor Bach (El silenci abans de Bach).
2008: Magic Journey to Africa (Viatge màgic a Àfrica, en 3D)
2010: El gènere femení.
JAUME PERACAULA ROURE
Director de fotografia
Nascut a Salt, estudià Enginyeria Técnica Industrial.
Va començar la seva trajectòria professional a TVE a Miramar, participant en diversos reportatges, documentals i programes; quan es va engegar TV3 va ser l’encarregat del Departament d’Ensenyament de la Imatge i també va col·laborar en diversos programes. Fou director de fotografia i a vegades operador de càmera en mes de 30 pel.lícules i en diversos curtmetratges.
Membre de l’ AEC (Asociación Española de Autores de las obras Fotográficas Cinematogáficas).
Membre de l’Acadèmia del Cinema Català.
Admirador i amic de Néstor Almendros, li va traduir dos llibres
Premis i reconeixements
Premi Goya a la millor fotografia el 1997 per “ El Color de la Nubes” de Mario Camus
Premi a la Millor Fotografia atorgada pel “Círculo de Escritores y Críticos Cinematográficos”.
Premi Ondas per “El niño de la Luna”
Filmografia
. 1979: El asesino de Pedralbes.
. 1980: Mater Amatísima, Numax presenta, Objetivo: sexo, Barcelona Sur.
. 1981: La Cripta, La Rebelión de los pajaros
. 1982: Interior roig
. 1986: Tras el cristal
. 1989: El niño de la luna
. 1990: La Blanca paloma, Lo más natural
. 1991: Catorce estaciones
. 1992: Después del sueño
. 1994: Amor propio
. 1995: La nave de los locos
. 1996: Adosados, El crimen del cine Oriente
. 1997: El color de la nubes.
. 1998: La vuelta de El Coyote, La Hora de los valientes
. 2000: El mar
. 2001: Sin vergüenza
. 2002: La playa de los galgos
. 2003: Besos de gato
. 2004: El año del diluvio, Inconscientes
. 2006: El coronel Macià
. 2008: Azaña, El libro de las aguas
. 2011: La Trinca: biografia no autoritzada
PROJECCIONS DEL CICLE NÉSTOR ALMENDROS
DÍAS DE CIELO
Direcció i guió: Terrence Malick
Director de fotografia: Néstor Almendros
Intèrprets: Richard Gere, Brooke Adams, Sam Shepard, Linda Manz
Durada: 94 min
Nacionalitat: EEUU / 1978
1916. En Bill i l’Abby, una parella jove, decideixen abandonar la pobresa i la vida dura de Chicago. Acompanyats de la Linda, la germana d’en Bill, viatgen cap als immensos camps de blat de Texas, on troben feina en una granja. Un cop recol·lectada la collita, el patró, jove i benplantat, a qui fan creure que tots tres són germans, els demana que es quedin perquè s’ha enamorat de l’Abby.
ÓSCAR A LA MILLOR FOTOGRAFIA (Néstor Almendros) I NOMINADA A BANDA SONORA, VESTUARI I SO
NOMINADA ALS GLOBUS D’OR A MILLOR PEL·LÍCULA (DRAMA) I DIRECTOR
PREMI BAFTA A LA MILLOR BANDA SONORA
PREMI AL MILLOR DIRECTOR AL FESTIVAL DE CANNES
LA HABITACIÓN VERDE
Direcció: François Truffaut
Director de fotografia: Néstor Almendros
Guió: François Truffaut i Jean Gruault
Intèrprets: François Truffaut, Nathalie Baye, Jean Dasté, Jean-Pierre Moulin
Durada: 94 min
Nacionalitat: França / 1978
A finals dels anys 20, el periodista Julien Davenne, vidu des de fa deu anys, viu en un poblet francès. Totes les pertinences de la seva dona les ha guardat a l’habitació pintada de color verd i quan un incendi la destrueix construeix una petita capella dedicada a la seva dona i als altres éssers estimats.
NOMINADA AL CÈSAR A MILLOR FOTOGRAFIA (Néstor Almendros)
LA MARQUESA DE O
Direcció i guió: Éric Rohmer
Director de fotografia: Néstor Almendros
Intèrprets: Edith Clever, Bruno Ganz, Peter Lühr, Edda Seippel, Bernard Frey
Durada: 107 min
Nacionalitat: Alemanya / 1976
Segle XIX, nord d’Itàlia. Julieta, la marquesa d’O, és una vídua bella i jove. Durant el setge de la seva ciutat per part de les tropes russes, la marquesa pateix un intent de violació, però se’n salva gràcies la intervenció d’un comte rus. Mesos després, Julieta, inexplicablement, està embarassada.
GRAN PREMI DEL JURAT AL FESTIVAL DE CANNES
BAFTA AL MILLOR VESTUARI
PREMIS DEL CINE ALEMANY A MILLOR ACTRIU (Edith Clever), ACTOR (Bruno Ganz) I DISSENY DE PRODUCCIÓ, I NOMINADA A MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA (Edda Seippel)
NÉSTOR ALMENDROS, ARTESANO DE LA LUZ
Produïda per l’ IESSEP Mare de Déu de la Mercè, és una aproximació a la figura de Néstor Almendros a partir de les entrevistes fetes a Jaume Peracaula, a Tomàs Pladevall, a Esteve Riambau, a Román Gubern, a Anna Maria Moix i a Sergio Almendros.
Néstor Almendros fou un dels millors directors de fotografia de tota la història del cinema. Va participar en més de cinquanta pel·lícules i molts curtmetratges de la segona meitat del segle XX.
Tenia una forma d’il·luminar realista, sempre a partir de la llum natural i reforçant-la només si calia. Quan filmava decorats, la llum sempre havia de ser justificada. Tant a “El pequeño salvaje” com a “La habitación verde”, a les escenes amb ciris va utilitzar la seva mateixa llum, forçant els negatius i fent servir objectius més lluminosos.
A “Dias del cielo”, gran part del film es va gravar a l’hora màgica; per tant, durant el dia assajaven l’escena i es posaven a rodar quan es ponia el sol. Només tenien uns vint minuts per fer-ho.
Era de l’opinió que el director de fotografia no solament havia de preocupar-se de la càmera, sinó també de posar-se d’acord amb els responsables dels decorats, del vestuari i de l’utillatge, per tal de crear una unitat visual.
Normalment feia servir de referència un pintor, per poder mostrar l’aspecte visual que volia donar a la seva feina.
BIOGRAFIA
Neix el 30 d’octubre de 1930 a Barcelona. Després de la Guerra Civil, el seu pare, el pedagog Herminio Almendros, s’exilia a Cuba i ell se n’hi va l’any 1948.
El 1951, juntament amb Guillermo Cabrera Infante i Tomás Gutiérrez Alea, funden el primer cineclub de Cuba, el qual és clausurat pel dictador Fulgenció Bautista al cap de quatre anys; l’any següent es llicencia en Filosofia Lletres i marxa a Nova York a estudiar cinema al New York City College, i després al Centro Sperimentale di Cinematografica de Roma.
Després de la Revolució Cubana torna a l’illa, on roda documentals per a l’Instituto Cubano de Arte en Industria Cinematográfica (ICSAIC). Desencisat amb el nou regim, se’n va a França atret per la “Nouvelle Vague” i comença la seva brillant carrera com director de fotografia en films d’Éric Rohmer i François Truffaut. Més endavant, va alternant els treballs a França i als Estats Units en films com “Días del Cielo” amb el qual va guanyar l’Òscar a la millor fotografia. També és nominat per les pel.lícules “Kramer contra Kramer”, “El lago azul” i “La decisión de Sophie”. A més, també va guanyar un Cèsar de fotografia per “El último metro”.
El 1980 publica el llibre “Días de una cámara”, amb pròleg de François Truffaut.
Amb el retorn a Catalunya de la seva mare i del seu germà, va alternant les seves estades a Nova York, a París i a Barcelona, i amb escapades a Calders.
Col·labora amb el Festival de Cinema de Barcelona, il·luminant una imatge de Marlene Dietrich a la Rambla de Catalunya.
El 5 de maig de 1990 assisteix per sorpresa a una sessió de Cineclub Manresa per veure la pel·lícula d’Antonioni “Identificación de una mujer”.
Poc després de dirigir la fotografia de la pel·lícula de Robert Benton “Billy Bathgate”, mor a Nova York el 4 de març de 1992.
Per desig d’ell mateix, expressat abans de morir, part de les seves cendres resten al cementiri de Calders.
Premis i reconeixements
Òscar a la millor fotografia (1978) per “Días del Cielo”
Cèsar a la millor fotografia (1981) per “El último metro”
Nominat a l’Òscar per “Kramer contra Kramer” (1979), “El lago azul” (1980) i “La decisión de Sophie” (1982).
La Film Society del Lincoln Center i l’ Human Rights Watch van crear el Néstor Almendros Prize.
L’ Istituto Cinematográfico dell’Aquila i la AIC van crear el Néstor Almendros Award.
L’ I.E.S Néstor Almendros a Tomares (Sevilla).
Filmografia
. 1967: La coleccionista
. 1968: Competición salvaje
. 1969: More, Mi noche con Maud, The Gun runner
. 1970: El pequeño salvaje, Domicilio conyugal, La rodilla de Claire
. 1971: Las dos inglesas y el amor
. 1972: El valle, El amor después del mediodía
. 1973: L’oiseau rare, Poil de carotte, Mujeres al sol
. 1974: La boca abierta, Diario íntimo de Adela H., Gallos de peleà, Général Idi Amin Dada
. 1975: Maitresse
. 1976: La marquesa de O, Des journées entières dans les arbres
. 1977: El amante del amor, Cambio de sexo, Madame Rosa
. 1978: Dias del cielo, La Habitación verde, Camino del sur, Perceval Le Gallois
. 1979; El amor en fuga, Kramer contra Kramer
. 1980; El lago azul, El último metro
. 1982: Bajo sospecha, La decisión de Sophie
. 1983: Pauiline en la playa, Vivamente el Domingo
. 1984: En un lugar del corazón
. 1986: Se acabo el pastel
. 1987: Nadine
. 1988: Imagine: John Lennon
. 1981: Billy Bathgate
TOMÀS PLADEVALL FONTANET
Director de fotografia
Nascut a Sabadell, es va diplomar a la “Escuela Oficial de Cinematografia de Madrid”.
Director de fotografia, i sovint també operador de càmera, a cinquanta-sis pel.lícules, i a més de quatre-cents audiovisuals entre documentals, curtmetratges, espots publicitaris, sèries i programes de televisió, també ha dissenyat la il·luminació de quaranta-tres obres teatrals i de trenta-cinc espectacles i esdeveniments, destacant l’any 1992 com a director d’il·luminació en les cerimònies d’inauguració i cloenda del Jocs Olímpics de Barcelona. Fou coordinador de la il·luminació d’espais a la Rambla de Catalunya amb motiu del “Festival de Cinema de Barcelona 1988”.
Ha participat en diverses activitats pedagògiques en escoles i universitats, i en destaca el màster en direcció de fotografia a l’ESCAC.
Fou soci fundador de l’ICC (Institut del Cinema Català), soci de la “Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España”, soci fundador de l’AEC (Asociación Española de Autores de las obras Fotográficas Cinematogáficas), membre de l’EFA (European Film Academy) i soci fundador de l’Acadèmia del Cinema Català.
Premis i reconeixements
Premi de la Generalitat de Catalunya al millor Tècnic 1986 per la fotografia de ”Bar-Cel-Ona” i “La rossa del bar” i l’ any 1987 per “Daniya, jardin del harén”.
Premi Sant Jordi de Cinematografia 1999.
Soci d’Honor de l’ APDI (Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació) 2011.
Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català 2013.
Premiat amb el Prisma d’Honor 2013 de l’AEC, en reconeixement a la seva carrera professional.
Filmografia
1974: Robin Hood nunca muere, Los hijos de caramouche.
1975: La maldición de la bestia, Iconockaut, Las alegres chicas de "El Molino", Canet Rock, La nova cançó, El jovencito Drácula.
1976: Desnuda inquietud, Sexy, amor y fantasía, Tatuaje, Vivir a mil, Autopista A-27.
1977: La obscura història de la cosina Montse, Raça, l'esperit de Franco, La vieja memoria (cofotografiat), La ràbia.
1978: La torna, L'orgia, 40 años sin sexo.
1979: Salut i força al canut.
1980: El vicari d'olot
1981: La batalla del porro.
1985: Karnabal.
1986: La rossa del bar, Bar-cel-ona (Pasaje a Ibiza).
1987: Daniya, jardín del harén, Gaudí.
1989: Puente de Varsovia, El rey del mambo.
1990: Solitud.
1993: El somni de Maureen.
1994: Tiempos mejores, Joc de rol.
1995: Pareja de tres, Mujeres y hombres, Tren de sombras.
1996: Un amor clarobscur, Actrius, Tic Tac.
1997: El pianista, Subjúdice.
1999: L’altra cara de la lluna, Leo.
2000: Bellas durmientes.
2001: L’estratègia del cucut, Germanes de sang, Blocao (cofotografiat).
2002: Cineastes contra magnats i Cineastes en acció (cofotografiats), Hay motivo! (fragment El Plan Hidrológico Nacional).
2005: La silla.
2007: Die Stille Vor Bach (El silenci abans de Bach).
2008: Magic Journey to Africa (Viatge màgic a Àfrica, en 3D)
2010: El gènere femení.
JAUME PERACAULA ROURE
Director de fotografia
Nascut a Salt, estudià Enginyeria Técnica Industrial.
Va començar la seva trajectòria professional a TVE a Miramar, participant en diversos reportatges, documentals i programes; quan es va engegar TV3 va ser l’encarregat del Departament d’Ensenyament de la Imatge i també va col·laborar en diversos programes. Fou director de fotografia i a vegades operador de càmera en mes de 30 pel.lícules i en diversos curtmetratges.
Membre de l’ AEC (Asociación Española de Autores de las obras Fotográficas Cinematogáficas).
Membre de l’Acadèmia del Cinema Català.
Admirador i amic de Néstor Almendros, li va traduir dos llibres
Premis i reconeixements
Premi Goya a la millor fotografia el 1997 per “ El Color de la Nubes” de Mario Camus
Premi a la Millor Fotografia atorgada pel “Círculo de Escritores y Críticos Cinematográficos”.
Premi Ondas per “El niño de la Luna”
Filmografia
. 1979: El asesino de Pedralbes.
. 1980: Mater Amatísima, Numax presenta, Objetivo: sexo, Barcelona Sur.
. 1981: La Cripta, La Rebelión de los pajaros
. 1982: Interior roig
. 1986: Tras el cristal
. 1989: El niño de la luna
. 1990: La Blanca paloma, Lo más natural
. 1991: Catorce estaciones
. 1992: Después del sueño
. 1994: Amor propio
. 1995: La nave de los locos
. 1996: Adosados, El crimen del cine Oriente
. 1997: El color de la nubes.
. 1998: La vuelta de El Coyote, La Hora de los valientes
. 2000: El mar
. 2001: Sin vergüenza
. 2002: La playa de los galgos
. 2003: Besos de gato
. 2004: El año del diluvio, Inconscientes
. 2006: El coronel Macià
. 2008: Azaña, El libro de las aguas
. 2011: La Trinca: biografia no autoritzada
PROJECCIONS DEL CICLE NÉSTOR ALMENDROS
DÍAS DE CIELO
Direcció i guió: Terrence Malick
Director de fotografia: Néstor Almendros
Intèrprets: Richard Gere, Brooke Adams, Sam Shepard, Linda Manz
Durada: 94 min
Nacionalitat: EEUU / 1978
1916. En Bill i l’Abby, una parella jove, decideixen abandonar la pobresa i la vida dura de Chicago. Acompanyats de la Linda, la germana d’en Bill, viatgen cap als immensos camps de blat de Texas, on troben feina en una granja. Un cop recol·lectada la collita, el patró, jove i benplantat, a qui fan creure que tots tres són germans, els demana que es quedin perquè s’ha enamorat de l’Abby.
ÓSCAR A LA MILLOR FOTOGRAFIA (Néstor Almendros) I NOMINADA A BANDA SONORA, VESTUARI I SO
NOMINADA ALS GLOBUS D’OR A MILLOR PEL·LÍCULA (DRAMA) I DIRECTOR
PREMI BAFTA A LA MILLOR BANDA SONORA
PREMI AL MILLOR DIRECTOR AL FESTIVAL DE CANNES
LA HABITACIÓN VERDE
Direcció: François Truffaut
Director de fotografia: Néstor Almendros
Guió: François Truffaut i Jean Gruault
Intèrprets: François Truffaut, Nathalie Baye, Jean Dasté, Jean-Pierre Moulin
Durada: 94 min
Nacionalitat: França / 1978
A finals dels anys 20, el periodista Julien Davenne, vidu des de fa deu anys, viu en un poblet francès. Totes les pertinences de la seva dona les ha guardat a l’habitació pintada de color verd i quan un incendi la destrueix construeix una petita capella dedicada a la seva dona i als altres éssers estimats.
NOMINADA AL CÈSAR A MILLOR FOTOGRAFIA (Néstor Almendros)
LA MARQUESA DE O
Direcció i guió: Éric Rohmer
Director de fotografia: Néstor Almendros
Intèrprets: Edith Clever, Bruno Ganz, Peter Lühr, Edda Seippel, Bernard Frey
Durada: 107 min
Nacionalitat: Alemanya / 1976
Segle XIX, nord d’Itàlia. Julieta, la marquesa d’O, és una vídua bella i jove. Durant el setge de la seva ciutat per part de les tropes russes, la marquesa pateix un intent de violació, però se’n salva gràcies la intervenció d’un comte rus. Mesos després, Julieta, inexplicablement, està embarassada.
GRAN PREMI DEL JURAT AL FESTIVAL DE CANNES
BAFTA AL MILLOR VESTUARI
PREMIS DEL CINE ALEMANY A MILLOR ACTRIU (Edith Clever), ACTOR (Bruno Ganz) I DISSENY DE PRODUCCIÓ, I NOMINADA A MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA (Edda Seippel)
NÉSTOR ALMENDROS, ARTESANO DE LA LUZ
Produïda per l’ IESSEP Mare de Déu de la Mercè, és una aproximació a la figura de Néstor Almendros a partir de les entrevistes fetes a Jaume Peracaula, a Tomàs Pladevall, a Esteve Riambau, a Román Gubern, a Anna Maria Moix i a Sergio Almendros.
