.jpg)
Un any més a SESSIÓ 17/01/18
25 CINES / seg
Direcció: Luis Macias
Espanya, 2017 39 min VE
Amb la presència del realitzador.
Fitxa tècnica:
Direcció: Luis Macias
Fotografia: L. Macias / Javier Rapallo
Càmera: L. Macias / Adriana Vila
Edició: Cristobal Fernandez
So: Jonathan Darch
Música: Ross Bolleter
Durant el rodatge d'un documental sobre cinemes abandonats, un conflicte d'interessos entre el director i la productora fan que la pel·lícula no es rodi.
Això no impedirà que el cinema sigui demolit ... Tampoc que es faci un documental sobre ell ... Ni que el director aconsegueixi realitzar la pel·lícula ... La veu en off dels director llegint el contracte, les trucades de la productora, les imatges de la demolició del cinema, de les sales desballestades fins i tot l'oblit de la taquillera ja jubilada ens parlen de la pèrdua. De la pèrdua dels drets del creador davant els interessos purament econòmics de la indústria o de la pèrdua dels espais de cultura, les sales de cinema, davant l'especulació capitalista...en resum, de la pèrdua d'una manera de fer. La destrucció física i ètica
No obstant, com el mateix director ens puntualitza, 25 cines/seg va més enllà d'un exercici de nostàlgia esdevenint una reflexió sobre la transformació del llenguatge cinematogràfic amb les noves formes de representació audiovisual o l'aparició de nous espais per gaudir del cinema. I finalment la darrera paradoxa: de la destrucció neix la creació d'una obra que perdurarà en el temps
PREMIS:
DOCUMENTA MADRID, 2017. Premi Millor Curtmetratge nacional
ALCANCES. Festival de Cinema Documental. 2017. Premi Millor Migmetratge.
SESSIÓ 18/01/18 ( Màster UAB)
Amb la presència de membres dels equips dels diferents documentals, algun representant del Màster de la UAB i del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona
El màster del documental creatiu de la UAB ens porta 3 documentals amb una aproximació dels autors a diverses realitats des d'estils molt diferents
LA FUGA DE LOS 45
Durada 21 min 2016, Catalunya, VE
Direcció: Cristina Caamaño. Guió: Cristina Caamaño, Carlos Fernández, Javier Málaga, Arturo Aguilar, Eduardo Ortiz Música: Arturo Aguilar
Després de passar més de mitja vida entre reixes, José Antúnez recorda els anys de lluita pels drets dels presos com els millors anys de la seva vida. Els 70 eren temps de canvi a Espanya i la població reclusa no estava disposada a ser la gran oblidada de la Transició. Van decidir prendre les regnes del seu destí i organitzar-se, buscant una solució per a tots ells
Utilitzant diferents tipus de llenguatge audiovisual des del dibuix a imatges d'arxiu es reconstrueix la coneguda fuga de La Model que es va produir al 1978. El narrador, veritable fil conductor, és la veu en off, via telefònica, d'uns dels protagonistes que recorda el que va passar i el context en què la fuga es va produir.
NOSOTROS, LOS NEGROS
Durada 16:30min 2016, Catalunya, VE
Realització: Adrià Rodríguez, Ana Roman, Juan Manuel Ruales, María F. Borregales, Marina Siero, Sebastián Tapia.
El 18 de maig de 2016, la policia grava un vídeo on un manter anomenat Sidil Moctar reacciona davant un atac un policial a la ciutat de Barcelona. El documental busca desmuntar aquesta imatge que s'amaga d'aquests 9 segons :rebuig civil, persecució policial, racisme i la constant lluita d'un col·lectiu de venedors ambulants per defensar la seva dignitat.
El procés de creació d'aquet documental va suposar per a l'equip compartir de primera mà la situació en que es troba el venedors ambulants a Barcelona. Tal com ells mateixos diuen, partir d'aquesta experiència complexa i, com a col·lectiu, arribar al moment de concretar un documental, va ser un autèntic desafiament.
AREA DESCANSO
Durada: 20:31 minuts, 2016, Catalunya, VOE
Direcció, guió, fotografia, so directe i disseny de so, muntatge: Maria Bea Torrell, Pilar Borrajo Ramos, Alejandra del Barrio Cabello, Andriev Mechowski.
El tedi s'apodera de camioners estacionats en àrees de descans. Temps morts d'espera allunyats de la seva família amb l'únic contacte del telèfon mòbil
Aquest documental porta a l'espectador a les àrees de descans i a la gent que hi passa hores esperant, descansat, dormint... Ens adonem, llavors, que són llocs on sembla que tot s'aturi i que la realitat d’a fora només irromp amb les trucades a les seves famílies. Les àrees de descans es converteixen en un no-espai, un no-temps.
SESSIÓ 19/01/18 ( Sessió Retines)
Presentació i col·loqui a càrrec d’algun membre del Col·legi d’Educadors de Catalunya
Per tal de dur a terme la mostra Miradocs, el Barcelona Espai de Cinema col·labora habitualment amb altres entitats i amb el món acadèmic i una d’aquestes entitats amb és el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC).
El CEESC va crear la comunitat “Retines”, una web oberta a tots aquells que vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa; i de totes les obres presentades cada any, aquelles millor valorades reben el premi Retines.
Al Miradocs d’aquest any volem mostrar les obres millor valorades dins els Premis Retines 2017.
SOMATICHE
Realització: Gem Bernadó
Catalunya, 2015- 54 mins. 42 s.
Documental realitzat en col·laboració amb el Centre Penitenciari Quatre Camins en el que es mostra el treball al voltant de les emocions i la presa de consciència de l’estat amb quatre interns del centre, a través de l’hipoterapia. Els cavalls i el paisatge esdevenen protagonistes, juntament amb els interns, de la proposta.
SOMNIS I DRETS
Realització: Escola Collasso i Gil
Col·laboració musical: Grup La Llama i Andreu (DJ Lámina)
Catalunya, 2016 – 3 mins. 7 s.
A partir de la visualització del documental “Camí a l’escola”, els professors i alumnes del Collasso i Gil, al barri del Raval, treballen els paral·lelismes amb els protagonistes d’aquell documental, posant en valor allò que té el barri on viuen. I ho fan a través de la música, creant un rap amb quina lletra descriuen el seu dia a dia al Raval.
PAIDÓS
Realització: Fundació Pere Tarrés
Projecte Paidós: Cáritas Diocesana de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés
Catalunya, 2016 – 6 min. 25 s.
Amb elements senzills i plens d’originalitat aquest documental ens apropa a un projecte d’acompanyament a famílies al barri de Roquetes.
El projecte s’adreça a famílies en situació de vulnerabilitat, enfortint les seves capacitats a través d’una intervenció integral (tots els membres de la família participen en el projecte), i intensa (es programen accions cada dia de la setmana).
LA LLUNA, LA PRUNA
Realització: El Botó Màgic
Projecte: Aspasim
Catalunya, 2017 – 1 mins. 6 s.
La companyia de contacontes El Botó màgic, formada per persones amb discapacitat intel·lectual, ens canten a través de llenguatge de signes i pictografies La lluna, la pruna, mostrant-nos que una cançó pot ser transmesa des de l’emoció i a través d’altres elements de comunicació.
SESSIÓ 23/01/18: CLASSE MAGISTRAL DE PERE ALBERÓ : CINEMA EN SABATILLES
“Quan algú fa servir aquella expressió que alguna cosa sembla de pel·lícula, immediatament pensem en alguna cosa extraordinària, fins a l’extrem de semblar inversemblant o superlativa.
És difícil pensar que el cinema es pot fer amb les coses més insignificants del nostre voltant i, curiosament, així va néixer, amb tots els membres de la família Lumière en situacions d’allò més casolanes. La indústria ha relegat tot aquest món a l’àmbit de l’amateur, però molts cineastes ens han fet veure que amb les insignificances del seu voltant podien fer grans pel·lícules, que tot depenia de la manera en què eren mirades i el sentit que se’ls hi donava.
Hi ha alguna cosa de la qual puguem parlar amb més propietat que del que està al nostre votant i forma part del nostre dia a dia? Igual només cal mirar-ho amb altres intencions per veure les històries que pot contenir”.
Pere Alberó
Pere Alberó, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar el seu doctorat al voltant de la tragèdia grega i la seva pervivència en l’obra de directors com Theo Angelopoulos, Andrei Tarkovski i Pier Paolo Pasolini.
Va ser assistent de direcció a La mirada d’Ulises de Theo Angelopoulos sobre la que va publicar un monogràfic a l’Editorial Paidós.
Ha dirigit els llargmetratges documentals Oliete, un pueblo de otra España (2000-2004); Una mirada sobre el prado que llora (2001-2004) i En el camino de Esmirna (2004-2008). Editats en DVD pe Intermedio.
Ha impartit classes de ficció i documental a diverses universitats i escoles de cinema i és col·laborador habitual a publicacions culturals espanyoles i gregues com Viejo Topo, Caimán cuadernos o Nosferatu. Ha publicat també diversos llibres individuals i col·lectius.
Actualment és el director acadèmic de l’Escola de Cinema de Barcelona.
SESSIÓ 24/01/2018: (Sessió ESCAC)
Presentació i col·loqui a càrrec de l’ECIB i de membres dels equips dels documentals
L’Escola Superior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) organitza un Màster de Cinema Documental i Societat per tal de formar professionals del món audiovisual o bé de les ciències humanes i socials en la plasmació fílmica de la realitat social que ens envolta.
L’objectiu és oferir a l'alumne les principals eines del llenguatge documental, per tal que pugui trobar el seu propi camí creatiu i desenvolupar les seves pròpies obres audiovisuals, fent-les viables i visibles
Aquests trets són presents en el projecte seleccionat, realitzat per una alumne del Màster i produït per ESCAC Films, que ens dona a conèixer un àmbit poc coneguts del nostre país ressaltant-ne, més enllà de la seva localització, els trets universal i humà.
ENTRE LA OLA Y LA ROCA
Durada: 89 minuts
Llengua: diàlegs en gallec i castellà
Producció: ESCAC Films, 2017
EQUIP TÈCNIC
Direcció: MANUEL LÓGAR
Guió: MANUEL LÓGAR
Director de Fotografia: MAEL SANTIAGO, en color
Muntatge: MANUEL LÓGAR
Director de Producció: DAVID SCHONWALD
Disseny de so: MARTÍ ALBERT / POL PLANA / JÚLIA BENACH
Musica: NICOLO PAGANINI.
A Muxía, a la Costa da Morte gallega, els percebeiros es juguen la vida cada dia passejant-se en precari equilibri per penya-segats i illots, a la recerca del preuat marisc les vendes del qual els permetran malviure.
Una magnifica fotografia ens permet gaudir de la bellesa salvatge d’aquest peculiar paisatge, una vora de mar agresta i accidentada, batuda a cada moment per marors i tempestes. Enmig de les onades, sovint violentes, l’home tant fràgil com resistent, sobreviu.
Els concisos testimonis dels percebeiros palesen la duresa d’aquesta quotidianitat. Un treball de persones vivint al límit, tant econòmic com vital. Certament, no tenen una vida fàcil, la seva fràgil economia es veu contínuament amenaçada per factors diversos i la seva posició social es situa quasi be al marge. Ens ho expliquen molt bé tots aquells que intervenen en el documental: María Carrera, Félix i Ramón Vilela, Ángel Lema, Toñico Haz, Pi, Pablo Fernández, Mª del Mar Campos, amb les seves paraules.
Tretze anys després de la tragèdia del Prestige, aquest documental reflecteix la relació actual entre l'home i el mar, l'home i el seu entorn.
El director, Manuel Lógar va néixer l’any 1993 a la Coruña. Ha cursat els seus a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Interessat per la direcció i el muntatge, s’ha especialitzat en documentals i aquest film és el seu projecte de grau i opera prima.
SESSIÓ 25/01/2018: (Sessió ECIB)
L’ECIB, Escola de Cinema de Barcelona, porta més de 20 anys formant alumnes en els diversos oficis de la professió cinematogràfica. Molts d’ells ocupen avui papers de relleu dins de la Indústria del Cinema i la TV.
CANIS LUPUS
Direcció: Oriol Cervera Subirats
Catalunya, 2017 18 min VO cat/cast
Fitxa tècnica:
Dirección y guión: Oriol Cervera
Dirección de fotografía: Alessio Aliprandi y Luis Martínez Macías
Asistente de fotografía: Anderson Ramírez
Dirección artística:Sabrina Marín
Diseño gráfico: Alessio Aliprandi
Sonido directo: Angelina Foschini y Mary Bohórquez
Montaje: Camila Ausente
Postproducción de audio: Angelina Foschini y Mary Bohórquez
Corrección de color: Camila Ausente
Canis lupus és un documental amb una mirada d’autor. Una pel·lícula sobre el perquè de la necessitat de tenir mascotes en la societat contemporània. Una reflexió a través de personatges relacionats mitjançant una perruqueria canina de luxe a Barcelona, on els gossos són pentinats i vestits a l’ última moda. Descobreix com hem convertit al llop ferotge dels contes en un chihuahua amb tutú.
.jpg)
LA PARTIDA
Direcció: Marta de la Fuente Molinero
Catalunya, 2017 12 min VE
Ficha técnica:
Direcció: Marta de la Fuente Molinero
Fotografia: Maximiliano Martínez
Muntatge: Amina Muniz
So directe: Ángel Hernández
Post producció So: Esteban Monge
Disseny gràfic: Alessio Aliprandi
Productora: Dos Mentes
Co productora: Etcétera Films
Quatre malalts terminals ens porten a reflexionar sobre la mort, el sentit de la vida, les últimes voluntats que tots nosaltres haurem d’afrontar en els darrers moments de la nostra existència.
Aquesta reflexió es fa de forma pacífica i fins i tot lluminosa, què contrasta amb l’ardu tema de la mort, donat que a través del Proyecto Croupier – 34 naips que contenen afirmacions relacionades amb les últimes voluntats al final de la vida- , es van desgranant els records, els pensaments, les creences i les conviccions que tenen aquests pacients a l’hora d’afrontar els seus darrers moments.
CLARA
Direcció: Natalia María Gil
Catalunya, 201724 min VE
Ficha Técnica
Guión y Dirección: Natalia María Gil
Edición: Natalia María Gil
Cámaras: Natalia María Gil, Rodrigo Herrera, Fernanda Leitao
Sonido: Katherin Delgado Franco
Ayudante de dirección: Fernanda Leitao
Producción: Rosalecia Pascazi
Una producción de ECIB. Escola de cinema de Barcelona
Ficha artística
Clara Eugenia Lemos
"Clara" és la recerca del món personal de Clara Eugenia Lemos, una dona que va conviure durant la seva infantesa amb l’escriptor Andrés Caicedo, nascut a Cali (Colombia) l’any 1951 i que es va treure la vida als 25 anys promulgant que "viure més dels 25 era una insensatesa". Clarisol com ell li deia als seus 12 any va ser la inspiració per a la seva novel·lla ¡Qué viva la música!, un relat carregat d’excessos i transgressions inspirades en les vivències amb ella i els seus amics. Passats els anys després de la publicació del llibre, Clara es va convertir en un misteri quan va desaparèixer de Colòmbia durant la seva joventut.
El documental és una reflexió i una trobada amb la Clara a la ciudad de Barcelona, on aquesta intenta explicar la imatge del seu passat al costat de l’escriptor.
SESSIÓ 26/01/2018: EL DOCUMENTAL FAVORIT DE: PACO POCH
Presentació i col·loqui a càrrec de Paco Poch
Doctor en Comunicació Audiovisual (UPF). MB (IESE). Llicenciat en Història Moderna (UB). Diplomado en fotografía (IPEF).
Nascut a Igualada el 1951. Ha treballat com a fotògraf cultural i com a director de producció. Ha produït diversos llargmetratges i documentals per a cinema i televisió, dirigits per Jordi Cadena, Isaki Lacuesta, José Luis Guerin, Manuel Huerga ... Com a distribuïdor ha portat directors tan personals com Eugène Green, Denis Côté, Sharunas Bartas, Jessica Hausner, Béla Tarr, Ermanno Ormi...
El 1991 va rebre, a Barcelona, el Premi Nacional de Cinematografia. Exerceix la gestió cultural, la consultoria, la producció (Mallerich Films) i la distribució (Paco Poch Cinema). Imparteix cursos de producció a la Universitat Pompeu Fabra. Dirigeix la Càtedra Pierre Cardin i és membre del consell assessor de la revista Serra d'Or.
En Paco Poch és un a la industria del cinema. Des de sempre ha apostat per donar una oportunitat a nous creadors i per portar cinema de grans autors però poc coneguts pel gran públic. Gràcies a ell, les nostres pantalles i el públic ha tingut l'oportunitat de descobrir veritables joies cinematogràfiques
La tasca d'aquest tipus de productor i distribuïdor avui dia és imprescindible per enriquir el moltes vegades, trist i monòton panorama de les nostres sales
INNISFREE
El 1989, José Luis Guerin va viatjar a Irlanda a la recerca de l'Innisfree místic de John Ford, buscant rastres de L'Home Tranquil en una gran Irlanda rural molt canviada. Innisfree explora la diferència entre llavors i ara; entre la memòria i la realitat; i entre el cinema narratiu clàssic i el documental d'observació.
España | 1990 | 110 minuts VOSE
Direcció, guió, muntatge: José Luis Guerin. Fotografia Gerard Gomerzano, Jesús Somi. Editing: José Luis Guerin. Producció Paco Poch.
“Esa película surge de un encuentro con un grupo de personas que vivían en un pueblo colgado de Irlanda, y que me sedujo en sí mismo. Me interesó cómo esa gente que vivía en una sociedad rural tan perdida, conservaba de manera tan viva un imaginario colonizado por los sueños del cine americano. O sea, que más que el recuerdo cinéfilo de "El hombre tranquilo", que me gustó muchísimo, lo que me interesaba era contar como una comunidad había asumido el rodaje del film como una cultura propia, y el cine como un legado vivo” (extracte entrevista apareguda a Cine Máldito sep 2016) “En Innisfree está la búsqueda de encontrar la historia en los otros, es decir, de que no todo surja de mi sino en un “pacto con lo accidental”, con otros personajes en quienes yo debo encontrar la historia” (extracte entrevista al blog ¿qué fue de? Maig 2015)
25 CINES / segDirecció: Luis Macias
Espanya, 2017 39 min VE
Amb la presència del realitzador.
Fitxa tècnica:
Direcció: Luis Macias
Fotografia: L. Macias / Javier Rapallo
Càmera: L. Macias / Adriana Vila
Edició: Cristobal Fernandez
So: Jonathan Darch
Música: Ross Bolleter
Durant el rodatge d'un documental sobre cinemes abandonats, un conflicte d'interessos entre el director i la productora fan que la pel·lícula no es rodi.
Això no impedirà que el cinema sigui demolit ... Tampoc que es faci un documental sobre ell ... Ni que el director aconsegueixi realitzar la pel·lícula ... La veu en off dels director llegint el contracte, les trucades de la productora, les imatges de la demolició del cinema, de les sales desballestades fins i tot l'oblit de la taquillera ja jubilada ens parlen de la pèrdua. De la pèrdua dels drets del creador davant els interessos purament econòmics de la indústria o de la pèrdua dels espais de cultura, les sales de cinema, davant l'especulació capitalista...en resum, de la pèrdua d'una manera de fer. La destrucció física i ètica
No obstant, com el mateix director ens puntualitza, 25 cines/seg va més enllà d'un exercici de nostàlgia esdevenint una reflexió sobre la transformació del llenguatge cinematogràfic amb les noves formes de representació audiovisual o l'aparició de nous espais per gaudir del cinema. I finalment la darrera paradoxa: de la destrucció neix la creació d'una obra que perdurarà en el temps
PREMIS:
DOCUMENTA MADRID, 2017. Premi Millor Curtmetratge nacional
ALCANCES. Festival de Cinema Documental. 2017. Premi Millor Migmetratge.
SESSIÓ 18/01/18 ( Màster UAB)
Amb la presència de membres dels equips dels diferents documentals, algun representant del Màster de la UAB i del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona
El màster del documental creatiu de la UAB ens porta 3 documentals amb una aproximació dels autors a diverses realitats des d'estils molt diferents
LA FUGA DE LOS 45Durada 21 min 2016, Catalunya, VE
Direcció: Cristina Caamaño. Guió: Cristina Caamaño, Carlos Fernández, Javier Málaga, Arturo Aguilar, Eduardo Ortiz Música: Arturo Aguilar
Després de passar més de mitja vida entre reixes, José Antúnez recorda els anys de lluita pels drets dels presos com els millors anys de la seva vida. Els 70 eren temps de canvi a Espanya i la població reclusa no estava disposada a ser la gran oblidada de la Transició. Van decidir prendre les regnes del seu destí i organitzar-se, buscant una solució per a tots ells
Utilitzant diferents tipus de llenguatge audiovisual des del dibuix a imatges d'arxiu es reconstrueix la coneguda fuga de La Model que es va produir al 1978. El narrador, veritable fil conductor, és la veu en off, via telefònica, d'uns dels protagonistes que recorda el que va passar i el context en què la fuga es va produir.
NOSOTROS, LOS NEGROSDurada 16:30min 2016, Catalunya, VE
Realització: Adrià Rodríguez, Ana Roman, Juan Manuel Ruales, María F. Borregales, Marina Siero, Sebastián Tapia.
El 18 de maig de 2016, la policia grava un vídeo on un manter anomenat Sidil Moctar reacciona davant un atac un policial a la ciutat de Barcelona. El documental busca desmuntar aquesta imatge que s'amaga d'aquests 9 segons :rebuig civil, persecució policial, racisme i la constant lluita d'un col·lectiu de venedors ambulants per defensar la seva dignitat.
El procés de creació d'aquet documental va suposar per a l'equip compartir de primera mà la situació en que es troba el venedors ambulants a Barcelona. Tal com ells mateixos diuen, partir d'aquesta experiència complexa i, com a col·lectiu, arribar al moment de concretar un documental, va ser un autèntic desafiament.
AREA DESCANSODurada: 20:31 minuts, 2016, Catalunya, VOE
Direcció, guió, fotografia, so directe i disseny de so, muntatge: Maria Bea Torrell, Pilar Borrajo Ramos, Alejandra del Barrio Cabello, Andriev Mechowski.
El tedi s'apodera de camioners estacionats en àrees de descans. Temps morts d'espera allunyats de la seva família amb l'únic contacte del telèfon mòbil
Aquest documental porta a l'espectador a les àrees de descans i a la gent que hi passa hores esperant, descansat, dormint... Ens adonem, llavors, que són llocs on sembla que tot s'aturi i que la realitat d’a fora només irromp amb les trucades a les seves famílies. Les àrees de descans es converteixen en un no-espai, un no-temps.
SESSIÓ 19/01/18 ( Sessió Retines)
Presentació i col·loqui a càrrec d’algun membre del Col·legi d’Educadors de Catalunya
Per tal de dur a terme la mostra Miradocs, el Barcelona Espai de Cinema col·labora habitualment amb altres entitats i amb el món acadèmic i una d’aquestes entitats amb és el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC).
El CEESC va crear la comunitat “Retines”, una web oberta a tots aquells que vulguin contribuir a crear un recull de treballs, recursos i projectes audiovisuals que tinguin una òptica socioeducativa; i de totes les obres presentades cada any, aquelles millor valorades reben el premi Retines.
Al Miradocs d’aquest any volem mostrar les obres millor valorades dins els Premis Retines 2017.
SOMATICHERealització: Gem Bernadó
Catalunya, 2015- 54 mins. 42 s.
Documental realitzat en col·laboració amb el Centre Penitenciari Quatre Camins en el que es mostra el treball al voltant de les emocions i la presa de consciència de l’estat amb quatre interns del centre, a través de l’hipoterapia. Els cavalls i el paisatge esdevenen protagonistes, juntament amb els interns, de la proposta.
SOMNIS I DRETS
Realització: Escola Collasso i Gil
Col·laboració musical: Grup La Llama i Andreu (DJ Lámina)
Catalunya, 2016 – 3 mins. 7 s.
A partir de la visualització del documental “Camí a l’escola”, els professors i alumnes del Collasso i Gil, al barri del Raval, treballen els paral·lelismes amb els protagonistes d’aquell documental, posant en valor allò que té el barri on viuen. I ho fan a través de la música, creant un rap amb quina lletra descriuen el seu dia a dia al Raval.
PAIDÓSRealització: Fundació Pere Tarrés
Projecte Paidós: Cáritas Diocesana de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés
Catalunya, 2016 – 6 min. 25 s.
Amb elements senzills i plens d’originalitat aquest documental ens apropa a un projecte d’acompanyament a famílies al barri de Roquetes.
El projecte s’adreça a famílies en situació de vulnerabilitat, enfortint les seves capacitats a través d’una intervenció integral (tots els membres de la família participen en el projecte), i intensa (es programen accions cada dia de la setmana).
LA LLUNA, LA PRUNA
Realització: El Botó Màgic
Projecte: Aspasim
Catalunya, 2017 – 1 mins. 6 s.
La companyia de contacontes El Botó màgic, formada per persones amb discapacitat intel·lectual, ens canten a través de llenguatge de signes i pictografies La lluna, la pruna, mostrant-nos que una cançó pot ser transmesa des de l’emoció i a través d’altres elements de comunicació.
SESSIÓ 23/01/18: CLASSE MAGISTRAL DE PERE ALBERÓ : CINEMA EN SABATILLES
“Quan algú fa servir aquella expressió que alguna cosa sembla de pel·lícula, immediatament pensem en alguna cosa extraordinària, fins a l’extrem de semblar inversemblant o superlativa.És difícil pensar que el cinema es pot fer amb les coses més insignificants del nostre voltant i, curiosament, així va néixer, amb tots els membres de la família Lumière en situacions d’allò més casolanes. La indústria ha relegat tot aquest món a l’àmbit de l’amateur, però molts cineastes ens han fet veure que amb les insignificances del seu voltant podien fer grans pel·lícules, que tot depenia de la manera en què eren mirades i el sentit que se’ls hi donava.
Hi ha alguna cosa de la qual puguem parlar amb més propietat que del que està al nostre votant i forma part del nostre dia a dia? Igual només cal mirar-ho amb altres intencions per veure les històries que pot contenir”.
Pere Alberó
Pere Alberó, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va desenvolupar el seu doctorat al voltant de la tragèdia grega i la seva pervivència en l’obra de directors com Theo Angelopoulos, Andrei Tarkovski i Pier Paolo Pasolini.
Va ser assistent de direcció a La mirada d’Ulises de Theo Angelopoulos sobre la que va publicar un monogràfic a l’Editorial Paidós.
Ha dirigit els llargmetratges documentals Oliete, un pueblo de otra España (2000-2004); Una mirada sobre el prado que llora (2001-2004) i En el camino de Esmirna (2004-2008). Editats en DVD pe Intermedio.
Ha impartit classes de ficció i documental a diverses universitats i escoles de cinema i és col·laborador habitual a publicacions culturals espanyoles i gregues com Viejo Topo, Caimán cuadernos o Nosferatu. Ha publicat també diversos llibres individuals i col·lectius.
Actualment és el director acadèmic de l’Escola de Cinema de Barcelona.
SESSIÓ 24/01/2018: (Sessió ESCAC)
Presentació i col·loqui a càrrec de l’ECIB i de membres dels equips dels documentals
L’Escola Superior de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) organitza un Màster de Cinema Documental i Societat per tal de formar professionals del món audiovisual o bé de les ciències humanes i socials en la plasmació fílmica de la realitat social que ens envolta.
L’objectiu és oferir a l'alumne les principals eines del llenguatge documental, per tal que pugui trobar el seu propi camí creatiu i desenvolupar les seves pròpies obres audiovisuals, fent-les viables i visibles
Aquests trets són presents en el projecte seleccionat, realitzat per una alumne del Màster i produït per ESCAC Films, que ens dona a conèixer un àmbit poc coneguts del nostre país ressaltant-ne, més enllà de la seva localització, els trets universal i humà.
ENTRE LA OLA Y LA ROCADurada: 89 minuts
Llengua: diàlegs en gallec i castellà
Producció: ESCAC Films, 2017
EQUIP TÈCNIC
Direcció: MANUEL LÓGAR
Guió: MANUEL LÓGAR
Director de Fotografia: MAEL SANTIAGO, en color
Muntatge: MANUEL LÓGAR
Director de Producció: DAVID SCHONWALD
Disseny de so: MARTÍ ALBERT / POL PLANA / JÚLIA BENACH
Musica: NICOLO PAGANINI.
A Muxía, a la Costa da Morte gallega, els percebeiros es juguen la vida cada dia passejant-se en precari equilibri per penya-segats i illots, a la recerca del preuat marisc les vendes del qual els permetran malviure.
Una magnifica fotografia ens permet gaudir de la bellesa salvatge d’aquest peculiar paisatge, una vora de mar agresta i accidentada, batuda a cada moment per marors i tempestes. Enmig de les onades, sovint violentes, l’home tant fràgil com resistent, sobreviu.
Els concisos testimonis dels percebeiros palesen la duresa d’aquesta quotidianitat. Un treball de persones vivint al límit, tant econòmic com vital. Certament, no tenen una vida fàcil, la seva fràgil economia es veu contínuament amenaçada per factors diversos i la seva posició social es situa quasi be al marge. Ens ho expliquen molt bé tots aquells que intervenen en el documental: María Carrera, Félix i Ramón Vilela, Ángel Lema, Toñico Haz, Pi, Pablo Fernández, Mª del Mar Campos, amb les seves paraules.
Tretze anys després de la tragèdia del Prestige, aquest documental reflecteix la relació actual entre l'home i el mar, l'home i el seu entorn.
El director, Manuel Lógar va néixer l’any 1993 a la Coruña. Ha cursat els seus a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Interessat per la direcció i el muntatge, s’ha especialitzat en documentals i aquest film és el seu projecte de grau i opera prima.
SESSIÓ 25/01/2018: (Sessió ECIB)
L’ECIB, Escola de Cinema de Barcelona, porta més de 20 anys formant alumnes en els diversos oficis de la professió cinematogràfica. Molts d’ells ocupen avui papers de relleu dins de la Indústria del Cinema i la TV.
CANIS LUPUSDirecció: Oriol Cervera Subirats
Catalunya, 2017 18 min VO cat/cast
Fitxa tècnica:
Dirección y guión: Oriol Cervera
Dirección de fotografía: Alessio Aliprandi y Luis Martínez Macías
Asistente de fotografía: Anderson Ramírez
Dirección artística:Sabrina Marín
Diseño gráfico: Alessio Aliprandi
Sonido directo: Angelina Foschini y Mary Bohórquez
Montaje: Camila Ausente
Postproducción de audio: Angelina Foschini y Mary Bohórquez
Corrección de color: Camila Ausente
Canis lupus és un documental amb una mirada d’autor. Una pel·lícula sobre el perquè de la necessitat de tenir mascotes en la societat contemporània. Una reflexió a través de personatges relacionats mitjançant una perruqueria canina de luxe a Barcelona, on els gossos són pentinats i vestits a l’ última moda. Descobreix com hem convertit al llop ferotge dels contes en un chihuahua amb tutú.
LA PARTIDADirecció: Marta de la Fuente Molinero
Catalunya, 2017 12 min VE
Ficha técnica:
Direcció: Marta de la Fuente Molinero
Fotografia: Maximiliano Martínez
Muntatge: Amina Muniz
So directe: Ángel Hernández
Post producció So: Esteban Monge
Disseny gràfic: Alessio Aliprandi
Productora: Dos Mentes
Co productora: Etcétera Films
Quatre malalts terminals ens porten a reflexionar sobre la mort, el sentit de la vida, les últimes voluntats que tots nosaltres haurem d’afrontar en els darrers moments de la nostra existència.
Aquesta reflexió es fa de forma pacífica i fins i tot lluminosa, què contrasta amb l’ardu tema de la mort, donat que a través del Proyecto Croupier – 34 naips que contenen afirmacions relacionades amb les últimes voluntats al final de la vida- , es van desgranant els records, els pensaments, les creences i les conviccions que tenen aquests pacients a l’hora d’afrontar els seus darrers moments.
CLARA
Direcció: Natalia María Gil
Catalunya, 201724 min VE
Ficha Técnica
Guión y Dirección: Natalia María Gil
Edición: Natalia María Gil
Cámaras: Natalia María Gil, Rodrigo Herrera, Fernanda Leitao
Sonido: Katherin Delgado Franco
Ayudante de dirección: Fernanda Leitao
Producción: Rosalecia Pascazi
Una producción de ECIB. Escola de cinema de Barcelona
Ficha artística
Clara Eugenia Lemos
"Clara" és la recerca del món personal de Clara Eugenia Lemos, una dona que va conviure durant la seva infantesa amb l’escriptor Andrés Caicedo, nascut a Cali (Colombia) l’any 1951 i que es va treure la vida als 25 anys promulgant que "viure més dels 25 era una insensatesa". Clarisol com ell li deia als seus 12 any va ser la inspiració per a la seva novel·lla ¡Qué viva la música!, un relat carregat d’excessos i transgressions inspirades en les vivències amb ella i els seus amics. Passats els anys després de la publicació del llibre, Clara es va convertir en un misteri quan va desaparèixer de Colòmbia durant la seva joventut.
El documental és una reflexió i una trobada amb la Clara a la ciudad de Barcelona, on aquesta intenta explicar la imatge del seu passat al costat de l’escriptor.
SESSIÓ 26/01/2018: EL DOCUMENTAL FAVORIT DE: PACO POCH
Presentació i col·loqui a càrrec de Paco PochDoctor en Comunicació Audiovisual (UPF). MB (IESE). Llicenciat en Història Moderna (UB). Diplomado en fotografía (IPEF).
Nascut a Igualada el 1951. Ha treballat com a fotògraf cultural i com a director de producció. Ha produït diversos llargmetratges i documentals per a cinema i televisió, dirigits per Jordi Cadena, Isaki Lacuesta, José Luis Guerin, Manuel Huerga ... Com a distribuïdor ha portat directors tan personals com Eugène Green, Denis Côté, Sharunas Bartas, Jessica Hausner, Béla Tarr, Ermanno Ormi...
El 1991 va rebre, a Barcelona, el Premi Nacional de Cinematografia. Exerceix la gestió cultural, la consultoria, la producció (Mallerich Films) i la distribució (Paco Poch Cinema). Imparteix cursos de producció a la Universitat Pompeu Fabra. Dirigeix la Càtedra Pierre Cardin i és membre del consell assessor de la revista Serra d'Or.
En Paco Poch és un a la industria del cinema. Des de sempre ha apostat per donar una oportunitat a nous creadors i per portar cinema de grans autors però poc coneguts pel gran públic. Gràcies a ell, les nostres pantalles i el públic ha tingut l'oportunitat de descobrir veritables joies cinematogràfiques
La tasca d'aquest tipus de productor i distribuïdor avui dia és imprescindible per enriquir el moltes vegades, trist i monòton panorama de les nostres sales
INNISFREEEl 1989, José Luis Guerin va viatjar a Irlanda a la recerca de l'Innisfree místic de John Ford, buscant rastres de L'Home Tranquil en una gran Irlanda rural molt canviada. Innisfree explora la diferència entre llavors i ara; entre la memòria i la realitat; i entre el cinema narratiu clàssic i el documental d'observació.
España | 1990 | 110 minuts VOSE
Direcció, guió, muntatge: José Luis Guerin. Fotografia Gerard Gomerzano, Jesús Somi. Editing: José Luis Guerin. Producció Paco Poch.
“Esa película surge de un encuentro con un grupo de personas que vivían en un pueblo colgado de Irlanda, y que me sedujo en sí mismo. Me interesó cómo esa gente que vivía en una sociedad rural tan perdida, conservaba de manera tan viva un imaginario colonizado por los sueños del cine americano. O sea, que más que el recuerdo cinéfilo de "El hombre tranquilo", que me gustó muchísimo, lo que me interesaba era contar como una comunidad había asumido el rodaje del film como una cultura propia, y el cine como un legado vivo” (extracte entrevista apareguda a Cine Máldito sep 2016) “En Innisfree está la búsqueda de encontrar la historia en los otros, es decir, de que no todo surja de mi sino en un “pacto con lo accidental”, con otros personajes en quienes yo debo encontrar la historia” (extracte entrevista al blog ¿qué fue de? Maig 2015)
