La periodista i crítica de cinema, Imma Merino, va inaugurar a Lloret un cicle de cinema i literatura organitzat pel
cineclub Adler. Merino va oferir una conferència on analitzarà les diferents maneres de transportar un text literari al món del cinema.
La següent activitat del cicle i amb la vista posada en Sant Jordi, és la projecció, el dijous 19 d’abril, de la pel·lícula Stefan Zweig: Adiós a Europa, un film dirigit per Maria Schrader de l’any 2016. El film és un biopic d'Stefan Zweig no gens convencional que se centra en els anys d'exili del famós escriptor austríac Stefan Zweig, un dels personatges més irrepetibles del segle XX. Zweig era jueu, i com a tal va haver de fugir d'Àustria a causa de la persecució del règim nazi. En la seva fugida cap endavant, es va refugiar a París i, més tard, a Londres. Va atravessar l'Atlàntic i després de voltar per Sud-amèrica, va instal·lar-se al Brazil, on va escriure les seves memòries. El 1942, temerós que el nazisme no acabés extès per tot el món, va acabar posant fi a la seva vida.
Un cop acabada la sessió, hi haurà un breu col·loqui amb els integrants del Club de lectura de la Biblioteca de Lloret al vestíbul del Teatre de Lloret.
La pel·lícula s’ha programat el dijous 19 d’abril a les 21.00h al Teatre de Lloret.
Premis:
Pel·lícula guanyadora del Premi del públic dels Premis del Cinema Europeu 2017.
Què n’han dit:
“Maria Schrader narra el periple que van suposar els últims anys de l'escriptor a l'exili, viatjant arreu del continent americà amb la seva dona, a través de cinc episodis succeïts al Brasil, l'Argentina i Nova York. Escenes costumistes, gairebé trivials, que dibuixen els temes presents a l'exili de l'austríac.” (Elena Martín, Butxaca)
“"Entre homenatges públics i converses privades, s'hi aborda el tema del compromís de l'artista amb la societat (encara més en uns temps convulsos) i el conflicte entre les necessitats personals i el deure moral amb els altres (...) Amb respecte pel personatge, però sense fer-ne una hagiografia, tot s'hi aborda de manera sensible i complexa en aquest film extraordinari, interessantíssim, que repica en l'Europa actual.” (Imma Merino, Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona)
El cicle es tancarà el diumenge 29 d’abril al Teatre de Lloret amb la projecció de la pel·lícula, La revolta dels contes, de Jakob Schuh i Jan Lachauer, un treball que data de l’any 2016 i que és una adaptació al cinema dels Versos perversos de Roald Dahl; una revisió moderna i políticament incorrecta de clàssics de la literatura infantil que esdevé una pel·lícula irreverent per a nens i nenes desperts i intel·ligents. El film respecta l'esperit transgressor de Dahl i encara va més enllà tot barrejant les històries entre sí per fer-ne una de nova i trepidant.
Sessió especialmente recomanada per a infants de 7 a 12 anys. Aquesta projecció és gratuïta, però cal invitació. Es poden recollir al Museu del Mar, al Puntet de l'antic escorxador i al centre cívic del Rieral.
Premis:
Pel·lícula guanyadora del Premi al millor especial televisiu del Festival d'Annecy i nominada als Oscar 2018.
Què n’han dit:
“Veure una Caputxeta Vermella gens ingènua, amb parella i amb fills, els tres porquets víctimes de la seva acció especulativa amb les seves tres cases, la Blancaneu gens resignada amb la seva sort i independitzada de la seva madrastra o la Ventafocs rebutjant el príncep produeix un impacte certament estimulant i, sobretot, constitueix un exercici molt interessant per a fer amb nens si volem fomentar-hi l'esperit crític.” (Jordi Sedó, Diari Ara)
“Una bonica manera d'aportar llum a les fosques històries per a nens.” (Telerama)
Joan Moret, president del cineclub, ha dit que el cicle pren forma a partir del treball realitzat en una de les línies estratègiques de l'associació, que s'ha proposat afermar els lligams amb altres entitats del municipi amb el ferm objectiu d'enfortir el teixit associatiu de la vila.
Tant la conferència com el cinefòrum del 19 d’abril, comptaran amb la participació del Club de lectura de la Biblioteca Municipal, que durant els últims mesos ha estat llegint llibres de Zweig, un escriptor que Moret considera pertinent reivindicar enfront l'ascens del feixisme a Europa.