La FCC organitza conjuntament amb el Festival de cinema independent de Barcelona L'Alternativa i la Federació internacional de cineclubs el Premi Quijote. Pnguany el jurat ha estat composat per Madhurima Baruah Sen (India), Oyvind Hellenes (Noruega) i Eva Campos (Catalunya). El film guanyador ha estat AMÉRICA, d’Erick Stoll i Chase Whiteside (Estats Units).

Us deixem amb l'informe de l'Eva
25ena edició del Festival l’Alternativa, de Barcelona.
Per Eva Campos Suárez, del Cineclub Xiscnèfils de Cerdanyola del Vallès

Aquest 2018, el festival L’Alternativa fa els seus 25 anys i, per a celebrar-ho, la programació ha estat fantàstica! Tant la Secció Oficial de llargmetratges com de curtmetratges com la resta de projeccions han estat d’una alta qualitat tant cinematogràfica, documental, experimental o social. Com sempre, el festival s’ha celebrat en el centre CCCB de Barcelona, un lloc curiós en la seva construcció però amb suficients espais per a projectar amb gran pantalla i acollir a centenars de persones. A més, aquesta edició ha coincidit amb una exposició del centre sobre el director Stanley Kubrick.

Ha estat una setmana intensa pel jurat FICC, composat per l’Øyvind Hellenes (Noruega), la Madhurima Baruah (Índia) i jo, l’Eva. L’Øyvind és el fundador i president del Sunnfjord Filmklubb de Førde, un cineclub que té menys d’un any de vida; i la Madhurima és la secretaria del Gauhati Cine Club d’Assam que fins i tot té el seu festival de cinema adjunt. Pendents de nosaltres van estar el Pere i la Kita, dos joves voluntaris dedicats a l’Alternativa i amb una gran empenta.

El dilluns 12 de novembre ens vam reunir per conèixe’ns entre nosaltres i per tenir un primer contacte amb el festival. Del 13 al 16 ens vam dedicar a veure els llargmetratges de la secció oficial. Vam intentar veure els màxims possibles en pantalla gran (es gaudeixen molt més).

El mateix 16 vam deliberar. La decisió va ser bastant ràpida i unànime pel Premi Don Quixot al millor llargmetratge: AMÉRICA, d’Erick Stoll i Chase Whiteside (Estats Units). Ens va semblar a tots una pel·lícula documental molt conmovedora. Ens va mostrar la relació generacional d’una manera càlida i dolça, fent-nos arribar un sentiment positiu, tot i a vegades la desafortunada situació dels personatges. Vam veure la connexió única de tres germans i l’amor infinit que senten cap a la seva àvia, deixant al públic amb els ulls humits.

No vam fer cap menció perquè ens va costar una mica més posar-nos d’acord en quina va ser la segona millor pel·lícula.

El 17 es va fer la gala d’entrega de Premis al mateix CCCB, al Hall Principal. Malhauradament, els directors no van poder quedar-se perquè havien de presentar la seva pel·lícula a Amsterdam, però ens van deixar un bonic vídeo donant-los les gràcies. Després de tot l’esdeveniment, vam fer festa amb un DJ que feia projecció videomusical i que ens animava a tots a ballar amb el seu estil!

Amb això, tot i que el diumenge 18 encara hi havia projeccions, ens vam acomiadar i vam desitjar-nos sort en la continuació i veure’ns un altre vegada.