Federació catalana de cineclubs

L'Andreu Roca, del Cineclub Vic ha estat escollit nou soci d'honor de la Federació catalana de cineclubs. El dia 28 d'octubre 2017, en el marc de les XII Jornades cineclubistes a Vic es va fer l'acte de nomenament. El text per presentar a l'Andreu a la resta de cineclubistes arribats de tot el país va ser llegit per Quim Crusellas, del cineclub Vic.
____________________________

"Va ser a principis dels 90 que la veu greu i cinematogràfica de l’Andreu em va deixar anar: “Crusellas, entra a la junta de Cineclub Vic, que necessitem sang nova, collons!” I amb frases d’aquesta profunditat i elegància també analitza les pel·lícules que veu: “Ja has vist el nou Blade Runner? És de collons!” Un pou de saviesa cinematogràfica i un model d’anàlisi a imitar.

L’Andreu Roca no sé si es desperta molt d’hora, molt d’hora, però va a dormir tard, molt tard. Les reunions de junta al Casino de Vic s’allargaven sempre i es convertien en tertúlies de cine, en autèntiques lliçons regades d’anècdotes i bon humor, amb el mecenatge d’altres membres de junta, després presidents, com en Miquel Pérez i en Joan Puigdollers, Pursa. L’Andreu va arribar a la presidència de Cineclub Vic l’any 1974, coincidint amb la constitució de l’Assamblea de Catalunya a Osona. El seu mandat, marcat per la transició política, amb molts socis donant-se de baixa perquè el cineclub ja no era aquell espai alternatiu on parlar de política i sense l’aixopluc del bisbat, va ser una travessia pel desert. Malgrat l’aparent mort del franquisme, amb la possibilitat de fer una programació lliure i més diversa, el descens de socis i els canvis socials i polítics van deixar l’entitat desemparada, i va sobreviure com una pel·lícula de Sèrie B, amb poc pressupost però amb molta resistència i ganes d’arribar al públic. Per això cal reivindicar l’etapa de l’Andreu com una de les més importants de la història de l’entitat. Gràcies a la seva tossuderia, a la defensa del nou cinema autoral hereu del maig del 68, la recuperació de títols prohibits durant la dictadura, i de l’afiliació a la Federació Catalana de Cinelcubs (el 1984), l’entitat avui continua viva. Si avui hi ha un Cineclub Vic que ha programat ininterrompudament des de 1958 és en bona part gràcies a l’Andreu. Durant els anys de la seva presidència van passar pel cineclub títols com BLOW-UP, L’ATALANTE, PICKPOCKET, A BOUT DE SOUFLE, ALPHAVILLE, FREAKS, CUL DE SAC, EL SETÈ SEGELL o ELS 400 COPS...

El vells rockers no moren mai, els vells cinèfils tampoc, i per això, recordant a un dels directors favorits de l’Andreu, que va dir allò de que una història ha de tenir un començament, un desenvolupament i un final, però no necessariament en aquest ordre, tornarem al principi: Andreu, tu ets sang nova i et necessitem. Has estat un president... de collons!"