Federació catalana de cineclubs
Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions
Notícies :: Miquel Porter
Nombre de resultats 25
per a Miquel Porter
12/03/2021 - Premi Guillemette Huerre de la FCC al Cineclub Cinema del Diable
Dissabte el Cineclub Cinema del Diable de Martorell va celebrar la III Mostra de curtmetratges dirigits per dones. L’auditori Joan Cererols va aplaudir amb entusiasme el treball de les directores.El jurat format per Lourdes Feixa del Cineclub BEC de Barcelona, Mireia Iniesta del Cineclub 39 Escalons de Manacor i Noel Puigdollers en representació del Cineclub del Diable, va decidir lliurar el premi Guillemette Huèrre, dotat de 150€ i atorgat per l’associació catalana de cineclubs i l’associació d’amics de Miquel Porter i Moix, al curtmetratge “Todas mis avispas”, de Daria Molteni.
“Per haver sabut transmetre’ns amb el tempo de la càmera, el pas de les hores del dia, l’evolució del sons, la quotidianitat concreta de una relació maternofilial, així com el treball d’afecte, de cures i de paciència que son necessaris en tots el processos relacionals de la nostra vida.”
El jurat també va decidir fer una menció especial al curtmetratge “Med cezir tango”, de Meriç Atalar i Isabel Loyer.
“Pel poder evocador de les imatges d’aquest curtmetratge d’animació, amb una factura tècnica artesanal i una fluïdesa onírica que rivalitza perfectament amb produccions on normalment treballen desenes de persones.”
Vam comtar a més amb la presència de Berta Canivell, directora d’Ancestre, i es van projectar també els curts “Bubota” de Carlota Bujosa i “Ancora Lucciole” de Maria Elorza.
19/02/2021 - Busquem jurat cineclubista pel Premi Guillemette Huerre
Convocatòria premi Guillemette Huerre (Premi Miquel Porter i Moix Especial) al Cineclub Cinema del Diable de MartorellS'obre el termini per participar com a jurat cineclubista a la 3ª "Mostra de curtmetratges dirigits per dones", organitzada pel cineclub Cinema del Diable de Martorell.
Aquesta mostra de curtmetratges té la intenció de celebrar i difondre la creació cinematogràfica realitzada per dones. Consisteix en una mostra diversa i heterogènia, on no hi ha una temàtica estrictament relacionada amb el gènere, doncs s’intenta exhibir la creació femenina en el seu pur gest, pel seu valor cinematogràfic i no per la seva temàtica.
La deliberació es farà el mateix Dissabte 6 de Març de 10:00 a 11:00, informarem de la plataforma a on es reunirà el jurat un cop estigui constituït. Abans, s'haurà fet el visionat a través dels links i/o arxius que es facilitaran a les persones seleccionades.Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 1 de març de 2021, envieu un mail a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat
Necessitem dues persones, la tercera serà una persona integrant del Cineclub del Diable.
25/01/2021 - Vols ser jurat a la MACCA? Cassà de la Selva
Hola cineclubistes!
arriba una nova edició de la mostra La MACCA (Mostra d'Animació i Curmetratges de Cassà), organitzada pel cineclub Vuitimig de Cassà de la Selva.
Com cada any, si bé una miqueta diferent, es lliurarà el premi Miquel Porter i Moix al millor curmetratge que s'haurà rodat durant el "correcurts". Es tracta de peces que es filmaran en 24 hores, entre les 9.00 del matí de dissabte 6 i les 9.00 del matí de diumenge 7.
Dit això, obrim convocatòria per participar com a jurat.
En què consisteix?
1. A partir de les 11.00 del migdia de diumenge 7, es podran veure els curtmetratges.
2. A les 15.30, hi haurà la deliberació en línia del guanyador.
Si voleu més informació, entreu aquí.
Com veieu, enguany, degut a les circumstàncies que ja sabeu, ningú s'haurà de desplaçar fins a Cassà. Qui vulgui fer part del jurat, que ens escrigui un correu a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat Hi ha dues places.
arriba una nova edició de la mostra La MACCA (Mostra d'Animació i Curmetratges de Cassà), organitzada pel cineclub Vuitimig de Cassà de la Selva.
Com cada any, si bé una miqueta diferent, es lliurarà el premi Miquel Porter i Moix al millor curmetratge que s'haurà rodat durant el "correcurts". Es tracta de peces que es filmaran en 24 hores, entre les 9.00 del matí de dissabte 6 i les 9.00 del matí de diumenge 7.
Dit això, obrim convocatòria per participar com a jurat.
En què consisteix?
1. A partir de les 11.00 del migdia de diumenge 7, es podran veure els curtmetratges.
2. A les 15.30, hi haurà la deliberació en línia del guanyador.
Si voleu més informació, entreu aquí.
Com veieu, enguany, degut a les circumstàncies que ja sabeu, ningú s'haurà de desplaçar fins a Cassà. Qui vulgui fer part del jurat, que ens escrigui un correu a fcc@federaciocatalanacineclubs.cat Hi ha dues places.
19/02/2020 - Premi Guillemette Huerre al Cineclub del Diable de Martorell
El premi Miquel Porter que enguany es donarà al Cineclub del Diable de Martorell dins el seu concurs de curtmetratges realitzats per dones tidrà el nom de Guillemette HuerreGuillemette Huerre Boca
Filòloga, traductora i música. Bretona nascuda a Asnières (França) el 1928 i morta a Barcelona el 1998. Companya de vida de Miquel Porter i Moix, amb qui va fundar, el 1964, i gestionar durant uns anys, el primer cineclub infantil de Catalunya. Coautora, amb Porter, del llibre Cinematografia Catalana (1896-1925), publicat per l'editorial Moll, en català, l'any 1958, també va contribuir a la fundació i primer desenvolupament de COCICA, Col·lecció Cinematogràfica Catalana, que s'establí als pisos superiors de la Llibreria Porter de Barcelona. COCICA es nodria, entre d'altres fonts, de les visites de matinada que Huerre i Porter feien als Encants o al Mercat de Sant Antoni. Guillemette també va traduir del francès i subtitular diversos films d'art i assaig, i acostumava a fer les revisions, correccions d'estil, índexs i bibliografies de les publicacions d'en Miquel.
17/02/2020 - Convocatòria premi Guillemette Huerre (Premi Miquel Porter Especial) a Martorell
Convocatòria per ser membre del Jurat del Premi Guillemette Huerre (Premi Miquel Porter Especial) a la 'Mostra de curtmetratges dirigits per dones' del Cineclub del Diable.
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista a la 2ª Mostra de curtmetratges dirigits per dones organitzada pel cineclub Cinema del Diable a Martorell i atorgar el Premi Guillemette Huerre (Premi Miquel PorterEspecial) del cineclubisme català.
Aquesta mostra de curtmetratges té la intenció de celebrar i difondre la creació cinematogràfica realitzada per dones. Consisteix en una mostra diversa i heterogènia, on no hi ha una temàtica estrictament relacionada amb el gènere, doncs s’intenta exhibir la creació femenina en el seu pur gest, pel seu valor cinematogràfic i no per la seva temàtica.
El Jurat del Premi Guillemette Huerre haurà d’anar el dissabte 7 de març a un dinar a Martorell on es farà la deliberació del jurat. Abans s'haurà fet el visionat a través dels links i/o arxius que es facilitaran als jurats amb anterioritat. També hi haurà la possibilitat, sota petició, de fer el visionat al mateix Cineclub del Diable el matí del 7 de març abans de la deliberació.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 28 de febrer. Necessitem dues persones, la tercera serà una persona integrant del Cineclub del Diable.
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista a la 2ª Mostra de curtmetratges dirigits per dones organitzada pel cineclub Cinema del Diable a Martorell i atorgar el Premi Guillemette Huerre (Premi Miquel PorterEspecial) del cineclubisme català.
Aquesta mostra de curtmetratges té la intenció de celebrar i difondre la creació cinematogràfica realitzada per dones. Consisteix en una mostra diversa i heterogènia, on no hi ha una temàtica estrictament relacionada amb el gènere, doncs s’intenta exhibir la creació femenina en el seu pur gest, pel seu valor cinematogràfic i no per la seva temàtica.
El Jurat del Premi Guillemette Huerre haurà d’anar el dissabte 7 de març a un dinar a Martorell on es farà la deliberació del jurat. Abans s'haurà fet el visionat a través dels links i/o arxius que es facilitaran als jurats amb anterioritat. També hi haurà la possibilitat, sota petició, de fer el visionat al mateix Cineclub del Diable el matí del 7 de març abans de la deliberació.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 28 de febrer. Necessitem dues persones, la tercera serà una persona integrant del Cineclub del Diable.
31/01/2020 - Jurat Miquel Porter a la MACCA 2020
El jurat del Premi Miquel Porter a la MACCA 2020 que es reuneix aquest diumenge serà:
- Soledad Cano (ACTE Cambrils)
- Víctor Feliu (ACTE Cambrils)
- Marina Saura (Cineclub 8 i 1/2 de Cassà de la Selva)
31/01/2020 - Premi Miquel Porter al Miradocs 2020
El jurat del Premi Miquel Porter format per Tariq Porter del Cineclub de La Garriga, Gabriel Vega del Cineclub La Ràpita i Laura Marino del Cineclub Barcelona Espai de Cinema i concedit per l'Associació Amics del Miquel Porter i Moix i la Federació catalana de cineclubs dins la 10a Edició de la Mostra Miradocs ha decidit atorgar el premi al documenta
Perquè descobreix un personatge carismàtic aconseguint des del principi enganxar a l’espectador, jugant amb la ironia, l’emotivitat i la seva imaginació en la construcció del personatge.
La Directora la Bárbara Brailovsky ni cap de l'equip pot venir però ens ha fet arribar un text
"Quiero agradecer muchísimo este premio en mi nombre y en el del equipo, y también el apoyo y el incentivo que significa poder participar en estos espacios que se sostienen con muchísimo esfuerzo, en un contexto vertiginoso y voraz en donde no es fácil hacer cine documental. Agradecer a l'Associació Amics de Miquel Porter i Moix y a la Federació catalan de cineclubs por este premio que me alegra tanto recibir en este momento de mi incipiente carrera como documentalista. También agradecer al Máster de la UAB que apoya y promueve este tipo de proyectos.
Siento mucho no poder asistir, soy actriz y estoy en una función de una pieza mientras esta entrega sucede. Muchísimas gracias!
Salut"
QUÈ TAL, PASCUAL
Bárbara Brailovsky
Treball del Master de documental creatiu de la UAB
Treball del Master de documental creatiu de la UAB
Perquè descobreix un personatge carismàtic aconseguint des del principi enganxar a l’espectador, jugant amb la ironia, l’emotivitat i la seva imaginació en la construcció del personatge.
La Directora la Bárbara Brailovsky ni cap de l'equip pot venir però ens ha fet arribar un text
"Quiero agradecer muchísimo este premio en mi nombre y en el del equipo, y también el apoyo y el incentivo que significa poder participar en estos espacios que se sostienen con muchísimo esfuerzo, en un contexto vertiginoso y voraz en donde no es fácil hacer cine documental. Agradecer a l'Associació Amics de Miquel Porter i Moix y a la Federació catalan de cineclubs por este premio que me alegra tanto recibir en este momento de mi incipiente carrera como documentalista. También agradecer al Máster de la UAB que apoya y promueve este tipo de proyectos.
Siento mucho no poder asistir, soy actriz y estoy en una función de una pieza mientras esta entrega sucede. Muchísimas gracias!
Salut"
24/01/2020 - Arriba la MACCA!! Mostra de curts i animació de Cassà de la Selva
Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà de la Selva (MACCA). Organitza el Cineclub Vuit i mig
La MACCA (Mostra d´Animació i Curtmetratges de Cassà) és organitzada pel Cineclub Vuitimig des de l'any 2000. La seva programació es basa en els curtmetratges, ja siguin videoclips o pel.lícules infantils, difícils de trobar en els circuits comercials.
Però la MACCA no busca només espectadors, busca especialment creadors audiovisuals: els participants dels tallers d´animació escolars i els del Correcurts, un dels seus actes més reconeguts, en són una bona mostra.
Aquest any, com a novetat, donem el el tret de sortida al Correcurts Júnior.
Consulteu les bases del Correcurts aquí.
La MACCA (Mostra d´Animació i Curtmetratges de Cassà) és organitzada pel Cineclub Vuitimig des de l'any 2000. La seva programació es basa en els curtmetratges, ja siguin videoclips o pel.lícules infantils, difícils de trobar en els circuits comercials.
Però la MACCA no busca només espectadors, busca especialment creadors audiovisuals: els participants dels tallers d´animació escolars i els del Correcurts, un dels seus actes més reconeguts, en són una bona mostra.
Aquest any, com a novetat, donem el el tret de sortida al Correcurts Júnior.
Consulteu les bases del Correcurts aquí.
15/01/2020 - Convocatòria per ser Jurat Miquel Porter a la MACCA20
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista a la MACCA organitzada pel Cineclub 8 1/2 de Cassà de la Selva i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.
El cineclub us vol convidar a venir a Cassà de la Selva el diumenge 2 de febrer a fer de jurat del Correcurts de la MACCA, la Mostra d´Animació i Curtmetratges de Cassà.
El Jurat Porter Moix haurà d’anar el diumenge 2 de febrer a un dinar a Cassà de la Selva. Posteriorment, a les 19 hores, es projectaran els curts i després de la deliberació es lliuraran els premis.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 24 de gener. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del Cineclub 8 1/2.
Aquí teniu el programa de la MACCA:
El cineclub us vol convidar a venir a Cassà de la Selva el diumenge 2 de febrer a fer de jurat del Correcurts de la MACCA, la Mostra d´Animació i Curtmetratges de Cassà.
El Jurat Porter Moix haurà d’anar el diumenge 2 de febrer a un dinar a Cassà de la Selva. Posteriorment, a les 19 hores, es projectaran els curts i després de la deliberació es lliuraran els premis.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures abans del proper 24 de gener. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del Cineclub 8 1/2.
Aquí teniu el programa de la MACCA:
14/12/2019 - Convocatòria per ser Jurat Miquel Porter al MIRADOCS 2020
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista al MIRADOCS (Mirades documentals des de Barcelona) organitzada pel cineclub Barcelona Espai de Cinema i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.
04/11/2019 - Premi Miquel Porter al Festival Gollut de Ribes de Freser
El Premi Miquel Porter i Moix de la Federació catalana de cineclubs al Festival Gollut del Cineclub dels amics del cinema de la Vall de Ribes ha estat per “Arredor do día. Retratos na Terra de Montes” dels CEIP de Tenorio on retraten el dia a dia de la gent la Terra de Montes, Pontevedra
El jurat cineclubista va estar conformat per Jordi Díaz, del Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes, l'Alex Portoles del Club Cinema Castellar i en Pablo Sancho de la Federació catalana de cineclubs
El jurat cineclubista va estar conformat per Jordi Díaz, del Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes, l'Alex Portoles del Club Cinema Castellar i en Pablo Sancho de la Federació catalana de cineclubs
30/08/2019 - Convocatòria per ser jurat del Premi Miquel Porter al Festival Gollut de Ribes de Freser
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista al FESTIVAL GOLLUT organitzat pel Cineclub Amics del Cinema de la Vall de Ribes i atorgar el Premi Miquel Porter Moix. En aquest enllaç teniu una mica més d'informació del Festival.http://www.festivalgollut.com/index.php/ca/
El jurat valorarà la secció de curtmetratges que haureu de veure i decidir per a qui serà el premi Miquel Porter. El visionat es farà el mateix dia, el dissabte 2 de novembre per la tarda. Al vespre es realitzarà la cerimònia de clausura. Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
El Festival Gollut convidarà als 2 cineclubistes a sopar, a dormir el 2 de novembre al vespre i a l'esmorzar del dia següent.
Esperem les vostres candidatures abans del proper dijous 5 de setembre. Es necessiten dues persones, la tercera serà un integrant del cineclub de Ribes de Freser.
Aquí teniu una mica més d'informació sobre el Premi Miquel Porter:
http://federaciocatalanacineclubs.cat/ca/premimiquelporterimoix.html
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/ca/miquelporter.html
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/ca/historicpremismiquelporter.html
Esperem les vostres candidatures!
05/07/2019 - Premi Miquel Porter al Rotllo d'en Roig
El jurat cineclubista del Premi Miquel Porter va escollir el film "Caca" com a guanyador. El concurs de curts El Rotllo d'en Roig està organitzat des del Cineclub Sala 1 de Vilanova i la GeltrúGuanyadors:
Amor líquido- Premi del Rotllo d'en Roig
661c - Premi del públic
Caca - Premi Miquel Porter i Moix
El jurat Miquel Porter estava composat per:
- Sergi Calle del Cineclub Vic
- Tariq Porter del Cineclub La Garriga
- Anna Poch del Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú
24/05/2019 - Jurat cineclubista al Rotllo d'en Roig
El jurat cineclubista que atorgarà el Premi Miquel Porter al concurs de curtmetratges El Rotllo d'en Roig organitzat pel cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú serà:
Més info
- Sergi Calle del Cineclub Vic
- Tariq Porter del Cineclub La Garriga i president de la Federació catalana de cineclubs
- Anna Poch del Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú
Més info
07/05/2019 - Convocatòria per ser jurat Miquel Porter al Rotllo d'en Roig 2019
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista al Concurs de Curtmetratges El Rotlle d'en Roig organitzat pel cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català. CONTESTEU ABANS DEL 20 DE MAIG. A juliolamana@federaciocatalanacinreclubs.cathttp://elrotllodenroig.wix.com/elrotllodenroig
El jurat haurà d'anar a Vilanova i la Geltrú el dissabte 29 DE JUNY on el jurat podrà deliberar allà mateix (havent fet la visualització a casa seva). El cineclub us convidarà a sopar i després es farà l'entrega de premis.
Calendari:
- 23-26 maig: El cap de setmana de rodatges
- 27-31 maig: s'envia un enllaç d'una llista de reproducció privada de Youtube als membres del jurat Miquel Porter.
- 29 juny: Festa d'en Roig. Projecció, sopar a la fresca i entrega de premis. El jurat ha de venir aquest dia. Estarà convidat al sopar però no hi ha pressupost per allotjament. Tot i això, el cineclub Sala 1 us ajudaria a buscar un lloc per dormir si calgués.
Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del cineclub Sala 1
http://federaciocatalanacineclubs.cat/ca/premimiquelporterimoix.html
08/02/2019 - Premi Miquel Porter a la MACCA 2019
El Premi Miquel Porter a la MACCA 2019 organitzada pel Cineclub Vuit i mig de Cassà de la Selva va ser pel curt "La clau de la felicitat"
Palmarés:
Amb la Sala del Centre Recreatiu plena a vessar aquest vespre s'ha tancat la 19a edicio del festival Macca amb l'acte de projecció del films presentats al concurs de Correcurts i el lliurament de guardons. En total vint-i-vuit curtmetratges s'han presentat a la mostra que ha tingut un grup local que ha participat cada any al certamen, els Dirty Forty's, com a clar guanyador. El seu curt titulat Maccamente (fent refrència a la cançò de Rosalia) ha estat la que s'ha endut el primer premi i al mateix temps s'ha emportat un guardó especial de 200€ atorgat amb motiu dels 15 anys del concurs de Correcurts.
Enguany s'ha estrenat el concurs per a joves menors de 15 anys que en la seva primera edició ha tingut onze participants amb un nivell notable; al final ha guanyat el premi el film titulat "paral·lelament" que tractava del tema del Bulling entre els adolescents. La gala de lliurament de guardons i projecció de films s'ha fet al migdia en una sessió especial per a aquests curtmetratges i, a més del primer premi, s'han lliurat dos accèsits, atesa la qualitat dels treballs presentats.
Els guardonats enguany al 15è concurs Correcurts han estat els següents:
Felicitats!!!!
Palmarés:
Amb la Sala del Centre Recreatiu plena a vessar aquest vespre s'ha tancat la 19a edicio del festival Macca amb l'acte de projecció del films presentats al concurs de Correcurts i el lliurament de guardons. En total vint-i-vuit curtmetratges s'han presentat a la mostra que ha tingut un grup local que ha participat cada any al certamen, els Dirty Forty's, com a clar guanyador. El seu curt titulat Maccamente (fent refrència a la cançò de Rosalia) ha estat la que s'ha endut el primer premi i al mateix temps s'ha emportat un guardó especial de 200€ atorgat amb motiu dels 15 anys del concurs de Correcurts.
Enguany s'ha estrenat el concurs per a joves menors de 15 anys que en la seva primera edició ha tingut onze participants amb un nivell notable; al final ha guanyat el premi el film titulat "paral·lelament" que tractava del tema del Bulling entre els adolescents. La gala de lliurament de guardons i projecció de films s'ha fet al migdia en una sessió especial per a aquests curtmetratges i, a més del primer premi, s'han lliurat dos accèsits, atesa la qualitat dels treballs presentats.
Els guardonats enguany al 15è concurs Correcurts han estat els següents:
- Millor interpretació: Joan Fibla per La clau de la felicitat
- Millor guió al curtmetratge: C/ dels Dolors
- Premi especial 15 anys de Correcurts: Maccamente, de Dirty Forty's
- Premi Miquel Porter i Moix: La clau de la felicitat
- 3r premi: Grans enganys (això de l'amor...)
- 2n premi: Quixot de la Selva
- 1r premi: Maccamente, de Dirty Forty's
Felicitats!!!!
01/02/2019 - Premi Miquel Porter al Miradocs 2019 per a "Buenos días España"
El Jurat del Premi Miquel Porter ha decidit que el guardonat a la Mostra #Miradocs2019 del cineclub Barcelona Espai de Cinema - BEC sigui pel documental "Buenos días España" del MÁSTER DOCUMENTAL CREATIVO - Universitat Autònoma de Barcelona
El jurat estava conformat per Noel Puigdollers del Cineclub Cinema del Diable de Martorell, en Ginés Fernández, de la Federació catalana de cineclubs i Jordi Batet del Cineclub Barcelona Espai de Cinema.
El jurat estava conformat per Noel Puigdollers del Cineclub Cinema del Diable de Martorell, en Ginés Fernández, de la Federació catalana de cineclubs i Jordi Batet del Cineclub Barcelona Espai de Cinema.
Felicitats al premiat!!!!
14/01/2019 - Convocatòria per ser jurat Miquel Porter a la MACCA19
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista a la MACCA (Mostra d'animació i curtmetratges de Cassà de la Selva) organitzada pel cineclub Vuit i mig i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.
La MACCA organitza el "Correcurts", un concurs de curtmetratges express, realitzats en 24 hores sota un tema que cada any proposa el cineclub.
El Jurat Porter Moix haurà d'anar el diumenge 3 de febrer a la 1 del migdia al bar del Centre Recreatiu, Plaça de la Coma, 11 de Cassà de la Selva
http://www.centrerecreatiu.cat/
Us convidem a dinar i cap a les 3 anirem al cinema situat a darrera el restaurant . Veurem els Correcurts presentats.
A partir de 2/4 de 6 de la tarda, i en actes oberts a tothom, selecció de Correcurts d´aquests 15 anys
Lliurament del 13è premi Domènec Torrent
I a les 7, projecció dels Correcurts presentats i lliurament de premis
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€
Esperem les vostres candidatures abans del proper 25 de gener. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del cineclub Vuitimig
Info premi Miquel Porter:
http://federaciocatalanacineclubs.cat/ca/premimiquelporterimoix.html
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/ca/miquelporter.html
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/ca/historicpremismiquelporter.html
La MACCA organitza el "Correcurts", un concurs de curtmetratges express, realitzats en 24 hores sota un tema que cada any proposa el cineclub.
El Jurat Porter Moix haurà d'anar el diumenge 3 de febrer a la 1 del migdia al bar del Centre Recreatiu, Plaça de la Coma, 11 de Cassà de la Selva
http://www.centrerecreatiu.cat/
Us convidem a dinar i cap a les 3 anirem al cinema situat a darrera el restaurant . Veurem els Correcurts presentats.
A partir de 2/4 de 6 de la tarda, i en actes oberts a tothom, selecció de Correcurts d´aquests 15 anys
Lliurament del 13è premi Domènec Torrent
I a les 7, projecció dels Correcurts presentats i lliurament de premis
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€
Esperem les vostres candidatures abans del proper 25 de gener. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del cineclub Vuitimig
Info premi Miquel Porter:
http://federaciocatalanacineclubs.cat/ca/premimiquelporterimoix.html
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/ca/miquelporter.html
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/ca/historicpremismiquelporter.html
11/01/2019 - Programació MIRADOCS19. Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Mostra MIRADOCS19 del Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Arriba la 9a edició del cicle Miradocs.BCN Mirades Documentals. Del 23 de gener a l'1 de febrer veurem un total de 17 documentals realitzats per autors residents a la nostra ciutat provinents d'escoles com l' Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), l'Escola de Cinema Independent de Barcelona (ECIB) o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Comptarem amb una classe magistral de la mà de la guionista Nataliya Kolesova, que ens ajudarà a entendre la importància del guió en la no ficció. També veurem el documental preferit de Quim Casas, professor i crític de cinema, La plaga de Neus Ballús. I es farà l'entrega del Premi Miquel Porter i Moix al millor treball d’escoles de cinema projectat durant el Miradocs 2019.
Trobareu aquí la programació
Arriba la 9a edició del cicle Miradocs.BCN Mirades Documentals. Del 23 de gener a l'1 de febrer veurem un total de 17 documentals realitzats per autors residents a la nostra ciutat provinents d'escoles com l' Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), l'Escola de Cinema Independent de Barcelona (ECIB) o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Comptarem amb una classe magistral de la mà de la guionista Nataliya Kolesova, que ens ajudarà a entendre la importància del guió en la no ficció. També veurem el documental preferit de Quim Casas, professor i crític de cinema, La plaga de Neus Ballús. I es farà l'entrega del Premi Miquel Porter i Moix al millor treball d’escoles de cinema projectat durant el Miradocs 2019.
Trobareu aquí la programació
27/12/2018 - Convocatòria per ser jurat Miquel Porter al MIRADOCS19
Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista al MIRADOCS (Mirades documentals des de Barcelona) organitzada pel cineclub Barcelona Espai de Cinema i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.
La Mostra projecta documentals d'escoles i Masters de documental, així com altres documentals de producció amateur. D’aquests curts sortirà el premi Miquel Porter
http://miradocs.blogspot.com.es/
El Jurat Porter Moix haurà d’anar el dissabte 26 de gener, a un dinar de deliberació a Barcelona on es farà la deliberació del jurat. Abans s'haurà fet el visionat a través de links que es facilitaran als jurats amb anterioritat.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€
Esperem les vostres candidatures abans del proper 12 de gener. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del cineclub Barcelona Espai de Cinema
La Mostra projecta documentals d'escoles i Masters de documental, així com altres documentals de producció amateur. D’aquests curts sortirà el premi Miquel Porter
http://miradocs.blogspot.com.es/
El Jurat Porter Moix haurà d’anar el dissabte 26 de gener, a un dinar de deliberació a Barcelona on es farà la deliberació del jurat. Abans s'haurà fet el visionat a través de links que es facilitaran als jurats amb anterioritat.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€
Esperem les vostres candidatures abans del proper 12 de gener. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del cineclub Barcelona Espai de Cinema
07/12/2018 - Premi Miquel Porter al Festival Julius del Cineclub Vic
El jurat format per Isaac Moreno del Cineclub Ater Cinema de Torelló, Anna Lati del Cineclub del Diable de Martorell i la Montse Comerma del Cineclub Vic van donar el Premi Miquel Porter al curtmetratge "Després de la infecció" de Dani Seguí.El Festival Julius està organitzat pel cineclub Vic.
10/11/2018 - Premi Miquel Porter al Festival Gollut
Es van lliurar els Premis al Festival Gollut organitzat pels Amica del cinema de la Vall de Ribes. Aquí els podràs consultar
Un jurat cineclubista va lliurar el premi Miquel Porter que va otorgar al film 72%, del director Lluís Quilez
Por su innovadora forma cinematográfica de explicar a través de unos personajes hieráticos y sin diálogo, el aislamiento, la soledad y la represión que se da lugar en un mundo que se ha convertido árido y hostil, la consecución de un bien escaso como es en este caso el agua, y que remite a un final, por lo menos, con un brote de esperanza, referencia implícita a la ecología ya la preservación medioambiental.
Un jurat cineclubista va lliurar el premi Miquel Porter que va otorgar al film 72%, del director Lluís Quilez
Por su innovadora forma cinematográfica de explicar a través de unos personajes hieráticos y sin diálogo, el aislamiento, la soledad y la represión que se da lugar en un mundo que se ha convertido árido y hostil, la consecución de un bien escaso como es en este caso el agua, y que remite a un final, por lo menos, con un brote de esperanza, referencia implícita a la ecología ya la preservación medioambiental.
13/06/2018 - Convocatoria Jurat Miquel Porter. El Rotllo d'en Roig
Aquesta és una convocatòria URGENT per participar com a jurat cineclubista al Concurs de Curtmetratges El Rotllo d'en Roig organitzat pel cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català. CONTESTEU ABANS DEL 20 DE JUNY.La festa d'El Rotlle d'en Roig tindrà lloc el proper dissabte 14 de juliol a Vilanova i la Geltrú a l'Espai Far de Vilanova. El mateix dia per la tarda es farà la valoració del jurat.
Uns dies abans enviarem un enllaç d'una llista de reproducció privada del Youtube, perquè el jurat, pugui previsualitzar els curts fàcilment.
Aquest premi està organitzat per l’Associació d’amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.
Esperem les vostres candidatures de forma urgent donat que no queda molt de temps.
Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del cineclub de Vilanova.
http://federaciocatalanacineclubs.cat/ca/premimiquelporterimoix.html
13/04/2018 - 10 de maig. Dia internacional del públic
El 10 de maig, dia internacional del públic, va ser aprovat a l'Assemblea de la FCC 2015 com el dia del cineclubisme català ja que es dóna la casualitat que també és el dia del naixement d’una de les figures cabdals del moviment cineclubista a Catalunya, en Miquel Porter i Moix.
Us convidem que si aquella setmana teniu pel•lícula programada, la considereu dins la campanya internacional per la commemoració d'aquest dia del públic. Comenteu-lo amb el públic, penjeu la noticia a les vostres webs.
Perque nosaltres.... som el públic!
Dia internacional del públic
Presentada la proposta en el VI Encuentro iberoamericano de cineclubs (Brasil - 2011) i aprovada per tots els païssos presents, us fem arribar la proposta per a considerar el dia 10 de maig com el dia internacional del públic i per extenssió el dia internacional del cineclubisme, entenent els cineclubs com la forma millor organitzada del públic.
El dia del públic, Un dia rere l’altre
“Recentment s'han proposat noves efemèrides en l’àmbit del cinema. Crec que l'última que vaig veure va ser el Dia del curt, l'origen del qual confesso no saber-ne res. Des de fa algun temps hem visten com es celebra i es promou el Dia internacional de l'animació, llegat d'Émile Reynaud que antecedeix en alguns anys al naixement del cinematògraf.”
“Fa un temps, vaig escriure sobre la mort del cineclubista Antonio Gouveia Jr tot comentant que "les comunitats de diferent naturalesa, per construir, per reconèixer la seva identitat, es projecten en un conjunt de fets, de persones, de mites que persisteixen em la memòria col • lectiva i afiancen el reconeixement del que és comú a ells ". Les dates són també un símbol important per el reconeixement d'una memòria i una identitat comuna. Quan i quant més plenes de significat estan, es converteixen en una oportunitat per a la reflexió, la mobilització, la demostració d'aquesta identitat en termes de coneixement, representació i força de les comunitats que comparteixen aquest patrimoni, aquest símbol.”
“El Dia del Treball o del Treballador, així com el Dia de la Dona, per exemple, tenen una càrrega emocional, una crida simbòlica, un significat històric indiscutible. Van ser creats per organitzacions que representen a les parts interessades i aprovat per ells en la pràctica. Ja el Dia del Consumidor és una altre cosa: és més una apropiació oportunista dels drets d'aquesta figura produïda pel mercat capitalista.” “El Dia del Consumidor va ser creat per decret del president John F. Kennedy”.
“En el camp del cinema la cosa encara està en disputa, es podria dir. No hi ha exactament un Dia del Cinema, potser reflectint el fort contingut nacionalista i ideològic que envolten l'adjudicació del "naixement" del cinema per a l'exhibició dels germans Lumière, del 28 de desembre de 1895, que no era ni la primera projecció, ni amb públic ni fins i tot amb entrada...” Tot això té els seus significats, encara que no sembla emocionar molta gent. No obstant això, els diferents aspectes que es busquen valoritzar, o simplement decidir què celebrar, són indicis de com es vol entendre el que és el cinema. És comerç? Es tracta de la creació? De l'autor - i qué és l'autor? Es tracta de la producció? Podria ser la relació entre el cinema i l'espectador - o amb el públic?”
“De fet, aquestes cristal • litzacions, sovint arbitràries de la història no reflecteixen la realitat, que és un procés marcat per matisos, ubiqüitat. Però com he dit abans, fa part d'una lluita ideològica que es dóna a tots els nivells, i conformen símbols, eines d'afirmació de la identitat, de la comunitat. Per totes aquestes raons, sembla necessari i apropiat pensar en un dia del Públic.”
El Públic
“No vaig a entrar em un anàlisi molt ampli del que és el públic, que ja he tractat en altres textos com a la presentació sobre la Carta dels drets del públic de Tabor, que vaig escriure al 2008 per a la campanya cineclubista dels drets del públic.”
“En una lectura de la Carta dels Drets del Públic, que complementa el text anterior, afegeixo: "El públic - que en el món modern és pràcticament indistingible de tota la població - es veu relegat al paper d'audiència passiva, d’espectadors submisos, de consumidor desposeït dels seus interessos i intel • ligència, mer objecte i mai subjecte del procés de comunicació. "
“Hi ha dues coses que encara no s'han afegit a aquestes breus observacions. En primer lloc, el públic no es limita al públic audiovisual. Mentre que el públic modern pot haver-se format en el procés de desenvolupament i institucionalització de cinema, aquest públic s’há convertit en un paradigma per a tot el públic, el públic de totes les indústries culturals, de totes les llengües, mitjans i formes de relació entre la creació i la recepció. La mediació del qual està apropiada pel capital. El públic és la totalitat d'aquells que no poseeixen els mitjans de producció i distribució d'informació, del coneixement, de la cultura. Avui segueixen sent les diferents formes d'expressió audiovisual – les hereves, fins a cert punt, del cinema – les que quantitativament reflecteixen millor aquella relació de subordinació, passivitat, espectatorialitat, del públic. Però el concepte comprèn tots els que se sotmeten a aquesta relació de dominació: els lectors de tot tipus de publicació a la televisió i a Internet, o les audiències per a esdeveniments esportius, passant pel teatre, la música, la dansa, etc. El públic és l'expressió d'una relació de dominació que separa els propietaris dels mitjans de producció de la comunicació de la gran majoria de la població, el temps lliure del qual, l’atenció, la consciència, la subjectivitat , es converteixen en una mercaderia i Um espai de colonització.”
“Una altra qüestió clau és que el públic no és inconscient, passiu i indefens: el públic no és un mer espectador. L'acció d'exclusió permanent i domini del públic és també contínuament combatuda per aquest. La demostració més gran i més visible d'això, avui dia, és la resistència generalitzada en tot el món ,a la privatització d’internet i dels béns culturals - a través del control dels anomenats "drets d'autor". Però la història mostra molts altres exemples de la resistència, la lluita i la creativitat del públic (els cineclubs són un exemple d'aquest creativitat) en aquesta disputa per les consciències que, potser, és l’expressió més completa d'una llarga trajectòria dels homes a la recerca de la llibertat i la felicitat.”
El Dia del Públic
“És en aquesta història del públic que podem buscar un símbol que representa aquesta lluita, que inclogui el sentit de resistència, de consciència del públic. I que tingui una ressonància emocional que pugui ser sentida i entesa per tots els públics, que representi un fet històric transcendent, que signifiqui l'essència de la qüestió de la lluita per l'autonomia del públic, de la gent, de totes les persones. Crec que hi ha un esdeveniment que contempla d'una manera exemplar totes aquestes condicions: la rebel • lió de l’Astor Place, o el Teatre Astor.”
“Noel Burch, és potser el que ha analtizat millor aquest esdeveniment en la trajectòria de la formació del públic modern, del públic de masses que es convertiria en la seva plenitud, amb l'arribada del cinema. El sentiment d'indignació és compartit per tots els analistes i acadèmics. Com va dir Bruce McConachie de la Universitat de Pittsburgh , al capdavall va ser una lluita "dels rics contra els pobres".
“El 10 de maig de 1849 a Nova York, hi va haver un gran aixecament popular que va deixar almenys 22 morts i un centenar de ferits (Burch parla d’aproximadament 35 morts i 150 ferits, i hi ha altres versions). Va ser la primera vegada que es va mobilitzar a la milícia de l'estat contra el poble. Aquesta revolta marca un canvi en la història de l'espectacle i el públic.”
“La massacre té l'origen en la rivalitat entre dos actors Shakespirians: William MacReady era el gran astre anglès, tradicional i identificat amb la hegemonia britànica en el camp artístic i cultural; Edwin Forrest, el més gran actor nord-americà era acusat de "prendre llibertats" amb el text del "bard diví", només per aproximar-lo a un públic popular. MacReady no només era la imatge de la metròpoli i de l'aristocràcia, sinó que era 'l’estimat" - mascota dels prínceps com deia la seva propaganda – de la creixent burgesia nord-americana, que va tractar d'emular a la classe dominant anglesa. Forrest va ser una expressió del patriotisme proletari, al gust de les classes mitjanes i els treballadors.”
“El 7 de maig, McReady es va presentar al Astor Opera House davant una audiència de fanàtics de Forrest, que s’havia organitzat per escridassar-lo. L'actor anglès va decidir interrompre la seva tournée i tornar a Anglaterrra, però el van convèncer per a quedar-se gràcies a una petició signada per 47 persones de l'alta societat. La següent funció del dia 10, es va trobar al teatre davant una multitud de més de 10000 persones. La representació va tenir lloc, per a un públic selecte -després d'una rigorosa selecció -, però en condicions molt difícils, és clar. Temorosos de perdre el control de la ciutat, les autoritats van cridar a les tropes, amenaçades per la població, acavaren obrint foc a curta distància.”
“El cisma entre cultura d’èlit ultra minoritària i cultura de mases certament va obrir camí per al desenvolupament d’arts “populars”, que poc devíen al gust de les grans famílies del pais que ostentaven de facto el poder financer, industrial i polític. Però aquestes formes d’espectacle que també es desenvolupaven em uma esfera d’entreteniment diferent al de les classes dirigents no deixàven de servir també als interessos d’aquestes”.
Memória, identidad, sentit
“Crec que la revolta de l'Astor Place, tal i com va ser coneguda, té, com cap altre esdeveniment, les característiques que han d'estar associades amb la creació d'un símbol important i permanet per unir i identificar la nostra comunitat - el públic - la seva història i la seva lluita. El fet és àmpliament consensuat com l’oposició - i la presa de consciència- de l'autonomia del públic en relació amb els poders dominants. Ben documentat, al mateix temps està prou lluny en el temps com per no ser confós amb interessos menors, d’aquest o d’aquell llenguatge artístic o d’algun segment del públic. Culturalment parlant és significativament important, doncs gira al voltant de la interpretació de l'obra de Shakespeare que és innegable patrimoni de la humanitat. I és tan emocionalment significativa com altres dates marcades per la violència, la victimització dels veritables màrtirs anònims, que tan bé simbolitzen el que és realment una lluita, la nostra lluita, i que necessita d’aquest tipus d'insígnia moral i simbòlica per alimentar la seva memòria i augmentar la seva disponibilitat .”
“Que el 10 de maig, el dia de la revolta de l’Astor Place, sigui considerada, a partir d’una iniciativa dels cineclubs brasilers i llatinoamericans, i en ocassió de la VI trobada de cineclubs Iberoamericans, el Dia del Públic. Perquè el públic som nosaltres.”
Felipe Macedo - Montreal, maig de 2011.
http://en.wikipedia.org/wiki/Astor_Place_Riot
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Miquel Porter i Moix, cineclubista entusiasta
Miquel Porter i Moix ha estat una de les figures claus del cinema català de la segona part del segle XX. Personatge polifacètic en molts camps de la cultura catalana, Miquel Porter és fonamental per entendre el boom dels cineclubisme dels anys seixanta i setanta. La seva presència en presentacions i fòrums per tot el territori el van fer coneixedor i protagonista d'aquells anys del cineclubisme de protesta i catacumba. Us oferim una petita aproximació a la seva obra en el camp del cinema.
CINEMATOGRAFIA
• Fou un actiu col•laborador en la creació del cineclubisme català durant la postguerra, impulsant la creació de nombrosos cineclubs a tota la geografia dels Països Catalans, essent fundador del Cercle Lumière del Institut Français de Barcelona el 1949.
• S’encarregà durant dos anys de les activitats del Movie Club de l’Institut d’Estudis Americans.
• Creador, al costat de la seva esposa Guillemette Huerre, del primer cineclub infantil de Catalunya, l’any 1964, del qual s’encarregà activament durant cinc anys.
• Per encàrrec del Festival internacional de valores humanos y religiosos realitzà una exposició d’aparells de cinema antics a Valladolid, 1965.
• El 1968, fou un dels membres fundadors de la Cooperativa Drac Màgic destinada als espectacles per a infants.
• El 1973 organitzà, amb la col•laboració de Maria Antonia Aloguin i Palmira González, l’exposició Centenari de Fructuós Gelabert al Palau Güell, amb l’ajuda del CEDAEC de la Diputació i del Departament d’Art de la Universitat de Barcelona.
• Amb es mateixes col•laboracions que l’anterior, organitzà les exposicions La publicidad cinematográfica (1974) i Homenatge als germans Baños, pioners del cinema català (1976).
• El 1979, amb els mateixos col•laboradors de les anterios exposicions, afegint l’INLE, organitzà una exposició bibliogràfica especialitzada amb el títol El libro de cine.
• El 1980, fou nomenat Cap del Servei de Cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya fins al 1986
• De 1981 fins 1986 ocupà interinament la plaça de Cap del Servei de Gravacions Sonores i Audiovisuals del mateix departament.
• Fou promotor i membre actiu del Cineclub de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
• Fou representant durant dos anys de la Generalitat de Catalunya a la Junta de Qualificació Cinematogràfica de Madrid.
• Fou membre de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.
• Fou membre d’honor de l’associació Cinema Rescat.
• Fou membre de l’Asociación Española de Historiadores del Cine.
• Fou membre de la Societat Catalana de Comunicació, filial del Institut d’Estudis Catalans.
• Crític cinematogràfic i comentarista de la Revista de Catalunya (segona època).
• Crític cinematogràfic i comentarista de la Revista Ateneu.
• Fou vocal de cinema de l’Ateneu Barcelonès des del 1992.
• Soci d'honor de la Federació catalana de cineclubs
• Crític cinematogràfic i comentarista de la publicació Curial.
• Crític cinematogràfic i comentarista de les publicacions Serra d’or (1960-darrer any), Destino (1962-1975), Jano (1976-1981), Diari Avui (1976-1981, i 1986-1989).
• Fou fundador i accionista del Institut de Cinema Català.
• Fou el primer director de la Filmoteca de Catalunya.
FILMOGRAFIA
• Antologia del Cinema dels Països Catalans de Miquel Porter i Guillemette Huerre. Capítol I: Cinema Documental. Capítol II: Cinema d’argument. Capítol III: El cinema valencià. Documental de muntatge de films primitius (1959-1965) (en 16mm).
• Espriu de Pere Masdeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1966) (en 16mm).
• Fabra de Pere Madeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1967) (en 16mm).
• Miró de Pere Masdeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1967) (en 16mm).
• Subirachs de Pere Masdeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1968-1969) (en 16mm).
• La ràbia d’Eugeni Anglada. Miquel Porter fou co-argumentista i co-guionista (1968-1969) (en 35mm).
• La ciutat cremada d’Antoni Ribas. Miquel Porter fou consultor tècnic i actor secundari (1975-1976) (en 35mm).
• Historias de la primera traición. La Rabia de José Hernán. Miquel Porter fou col•laborador en el guió (1977).
• Elsa de Gabrielli (ex La nostra imatge, ex Banale Konzert) de Raúl Román i Anna Ricci. Miquel Porter fou l’encarregat de la línia argumental, del material d’arxiu, actor, narrador i supervisió (1976-1984) (en 35mm).
• Del Modernisme al Noucentisme de Miquel Porter per encàrrec del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (film de muntatge, 1977) (en 16mm).
• El Cinema Català d’Albert Abril i Pons. Miquel Porter col•laborà en el guió i entrevista (1978) (en 35mm).
• Història Cinematogràfica a Catalunya de Miquel Porter, en col•laboració amb Josep Castillo. Sèrie de quatre documentals de muntatge per encàrrec d’Omnium Cultural (1978) (en 16mm).
• Història del cinema a Catalunya de Joan Francesc de Lasa. Miquel Porter realitzà el guió i intervenció personal en dos dels dotze capítols que formaven la sèrie, produïda per Televisió Espanyola de Sant Cugat (1979) (vídeo).
• Som i serem de Jordi Feliu. Miquel Porter fou guionista i supervisor (1980-1982) (35mm).
• La normalització del català de Joan Solivellas. Entrevista a Miquel Porter (1982) (35mm).
• 85 anys de cinema a Catalunya d’Eugeni Anglada i Antoni Cuadrench. Miquel Porter realitzà el guió de base, material d’arxiu, entrevista i supervisió (1982) (en 16 i 35mm).
• Els vells cinemes desapareguts, guió per encàrrec de Televisió Espanyola el maig de 1991.
• Morituri, de Pau Guix. Miquel Porter hi intervingué com actor (1995).
• Gran Videoteca dels Països Catalans, projecte i direcció general.
• El monument a Sonilles de Carles Benpar dins la sèrie dedicada a Pere Calders, una coproducció amb Tv3. Miquel Porter hi intervingué com actor (1996).
• Cambó, retrat d’una època de Dolors Genovès i Ricard Balis, produïda per Televisió de Catalunya. Miquel Porter fou col•laborador especialista (1996).
ASSISTÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS DE CINEMA I VÍDEO
A part de la freqüent assistència als principals festivals internacionals, especialment els que presentaven un caràcter monogràfic i d’estudi, Miquel Porter va ser membre o president dels jurats dels següents:
• Setmana de cinema en color de Barcelona (Premi al millor curtmetratge, 1965)
• Festival de cinema religiós i de valors humans de Valladolid.
• Festival de cinema turístic a Calvià (Mallorca, 1974).
• Festival de cinema iberoamericano de Huelva (1978).
• Festival internacional du film de Locarno (Suïssa, 1979).
• Festival de cine infantil i juvenil de Gijón (1981).
• Festival internacional del cortometraje de Bilbao (1981).
• Primer festival nacional e internacional de video de Oviedo (1983).
• Festival internacional de Madrid IMAGFIC (1984).
• Festival internacional de la Féderation Française des Cineclubs de Pezenas (1984).
• Concurs selectiu UNICA de Barcelona (1985).
• Certamen de curts de la Selva de Mar (1999).
Ha estat també membre del jurat en diferents concursos de cinema no-professional arreu de tot l’estat espanyol, així com de concursos professionals fotogràfics, cinematogràfics i vdeogràfics. També fou membre-president del Jurat de cinematografia dels premis Ciutat de Barcelona, instituïts per l’Ajuntament de Barcelona des de 1980 fins 1987. Per altra banda, també ha estat membre del jurat dels premis de cinematografia de la Generalitat de Catalunya des de la seva creació.
Conills de bosc, de muntanya i de mar...
per Julio Lamaña i Orozco
El públic de les sessions de cineclub dels anys seixanta i principis dels setanta, no guardava secrets per a Miquel Porter. Només aquells que hagin “patejat” el territori de dalt a baix, i que hagin fet tantes sessions de cinefòrum com ell, serien capaços de fer una catalogació tan “sui generis” dels seus espectadors. Per a ell eren com a “conills”.
El conill de costa era per a en Miquel el més extravertit, el més obert i disposat a entrar a drap a les “provocacions” que ell anava llançant. Els de bosc restaven tranquils i de sobte, saltaven darrera d’una mata amb la pregunta inesperada. Finalment els de muntanya eren els més complexes, més toscos, parlaven poc i se’ls tenia que motivar prou per encetar la conversa.
A ell mateix, li agradava dir-se “cinematografero”, com aquell titellaire, que de plaça en plaça munta el seu espectacle.
En l’actualitat, el cineclubisme del segle XXi guarda un deute amb aquesta feina de llarga durada. Quan avui dia, més de 50 cineclubs arreu de Catalunya, defensen un model de cineclubisme actiu i combatiu envers models cinematogràfics homogeneïtzats, la figura d’en Miquel Porter i Moix, recupera interès dia a dia.
El cineclubisme català porta a les poblacions del nostre país cinema d’autor, en VOSE /VOSC, cinema de qualitat,... i tot això quan l’exhibidor cinematogràfic bé ja ha desaparegut o el que hi ha només té ulls per a les últimes estrenes de Hollywood. En aquesta tasca, fet diferencial de les sessions comercials, el cineclub ofereix un ventall de complements que enriqueixen la projecció: un full de sala complet, una presentació del film, un debat posterior, un curtmetratge abans de la pel•lícula,... tot un seguit d’activitats que complementen la sessió, fent d’aquesta molt més que un simple visionat.
En Miquel va tenir sempre clar en les seves sortides a cineclubs, que el cinema era una eïna territorial pedagògica, que el cinema s’havia d’entendre de forma global i que l’espectador havia d’entrar en el film amb la possibilitat de sortir més enriquit de quan havia entrat. I que tot aquest procés no havia d’anar acompanyat de cap dogmatisme, sinó que s’havia de potenciar la llibertat de l’espectador a tota costa. Per això, les seves presentacions prèvies al film eren curtes, però concretes, donant pistes de lectura que, a l’acabar el film, haurien de servir per extreure idees i donar peu al debat.
I en aquest punt, el sistema de Muntatge d’Atraccions d’Eisenstein, seria una bona metàfora per entendre la seva manera de tirar endavant el cinefórum. Introduint efectes de xoc creava que, per contrast, el públic saltés, participés. Una jugada forta, atacar tot excitant la irritabilitat de l’espectador per girar-los contra la mateixa persona del forista, obligant-los a anar cap a un parany dialèctic i racional. Per a, de sobte, abandonar-los a la llibertat de la seva pròpia consciència.
Aquest esforç pedagògic, és el que el moviment cineclubista hereta d’en Miquel Porter.
Una senyera que esperem poder portar amb èxit.
Us convidem que si aquella setmana teniu pel•lícula programada, la considereu dins la campanya internacional per la commemoració d'aquest dia del públic. Comenteu-lo amb el públic, penjeu la noticia a les vostres webs.
Perque nosaltres.... som el públic!
Dia internacional del públic
Presentada la proposta en el VI Encuentro iberoamericano de cineclubs (Brasil - 2011) i aprovada per tots els païssos presents, us fem arribar la proposta per a considerar el dia 10 de maig com el dia internacional del públic i per extenssió el dia internacional del cineclubisme, entenent els cineclubs com la forma millor organitzada del públic.
El dia del públic, Un dia rere l’altre
“Recentment s'han proposat noves efemèrides en l’àmbit del cinema. Crec que l'última que vaig veure va ser el Dia del curt, l'origen del qual confesso no saber-ne res. Des de fa algun temps hem visten com es celebra i es promou el Dia internacional de l'animació, llegat d'Émile Reynaud que antecedeix en alguns anys al naixement del cinematògraf.”
“Fa un temps, vaig escriure sobre la mort del cineclubista Antonio Gouveia Jr tot comentant que "les comunitats de diferent naturalesa, per construir, per reconèixer la seva identitat, es projecten en un conjunt de fets, de persones, de mites que persisteixen em la memòria col • lectiva i afiancen el reconeixement del que és comú a ells ". Les dates són també un símbol important per el reconeixement d'una memòria i una identitat comuna. Quan i quant més plenes de significat estan, es converteixen en una oportunitat per a la reflexió, la mobilització, la demostració d'aquesta identitat en termes de coneixement, representació i força de les comunitats que comparteixen aquest patrimoni, aquest símbol.”
“El Dia del Treball o del Treballador, així com el Dia de la Dona, per exemple, tenen una càrrega emocional, una crida simbòlica, un significat històric indiscutible. Van ser creats per organitzacions que representen a les parts interessades i aprovat per ells en la pràctica. Ja el Dia del Consumidor és una altre cosa: és més una apropiació oportunista dels drets d'aquesta figura produïda pel mercat capitalista.” “El Dia del Consumidor va ser creat per decret del president John F. Kennedy”.
“En el camp del cinema la cosa encara està en disputa, es podria dir. No hi ha exactament un Dia del Cinema, potser reflectint el fort contingut nacionalista i ideològic que envolten l'adjudicació del "naixement" del cinema per a l'exhibició dels germans Lumière, del 28 de desembre de 1895, que no era ni la primera projecció, ni amb públic ni fins i tot amb entrada...” Tot això té els seus significats, encara que no sembla emocionar molta gent. No obstant això, els diferents aspectes que es busquen valoritzar, o simplement decidir què celebrar, són indicis de com es vol entendre el que és el cinema. És comerç? Es tracta de la creació? De l'autor - i qué és l'autor? Es tracta de la producció? Podria ser la relació entre el cinema i l'espectador - o amb el públic?”
“De fet, aquestes cristal • litzacions, sovint arbitràries de la història no reflecteixen la realitat, que és un procés marcat per matisos, ubiqüitat. Però com he dit abans, fa part d'una lluita ideològica que es dóna a tots els nivells, i conformen símbols, eines d'afirmació de la identitat, de la comunitat. Per totes aquestes raons, sembla necessari i apropiat pensar en un dia del Públic.”
El Públic
“No vaig a entrar em un anàlisi molt ampli del que és el públic, que ja he tractat en altres textos com a la presentació sobre la Carta dels drets del públic de Tabor, que vaig escriure al 2008 per a la campanya cineclubista dels drets del públic.”
“En una lectura de la Carta dels Drets del Públic, que complementa el text anterior, afegeixo: "El públic - que en el món modern és pràcticament indistingible de tota la població - es veu relegat al paper d'audiència passiva, d’espectadors submisos, de consumidor desposeït dels seus interessos i intel • ligència, mer objecte i mai subjecte del procés de comunicació. "
“Hi ha dues coses que encara no s'han afegit a aquestes breus observacions. En primer lloc, el públic no es limita al públic audiovisual. Mentre que el públic modern pot haver-se format en el procés de desenvolupament i institucionalització de cinema, aquest públic s’há convertit en un paradigma per a tot el públic, el públic de totes les indústries culturals, de totes les llengües, mitjans i formes de relació entre la creació i la recepció. La mediació del qual està apropiada pel capital. El públic és la totalitat d'aquells que no poseeixen els mitjans de producció i distribució d'informació, del coneixement, de la cultura. Avui segueixen sent les diferents formes d'expressió audiovisual – les hereves, fins a cert punt, del cinema – les que quantitativament reflecteixen millor aquella relació de subordinació, passivitat, espectatorialitat, del públic. Però el concepte comprèn tots els que se sotmeten a aquesta relació de dominació: els lectors de tot tipus de publicació a la televisió i a Internet, o les audiències per a esdeveniments esportius, passant pel teatre, la música, la dansa, etc. El públic és l'expressió d'una relació de dominació que separa els propietaris dels mitjans de producció de la comunicació de la gran majoria de la població, el temps lliure del qual, l’atenció, la consciència, la subjectivitat , es converteixen en una mercaderia i Um espai de colonització.”
“Una altra qüestió clau és que el públic no és inconscient, passiu i indefens: el públic no és un mer espectador. L'acció d'exclusió permanent i domini del públic és també contínuament combatuda per aquest. La demostració més gran i més visible d'això, avui dia, és la resistència generalitzada en tot el món ,a la privatització d’internet i dels béns culturals - a través del control dels anomenats "drets d'autor". Però la història mostra molts altres exemples de la resistència, la lluita i la creativitat del públic (els cineclubs són un exemple d'aquest creativitat) en aquesta disputa per les consciències que, potser, és l’expressió més completa d'una llarga trajectòria dels homes a la recerca de la llibertat i la felicitat.”
El Dia del Públic
“És en aquesta història del públic que podem buscar un símbol que representa aquesta lluita, que inclogui el sentit de resistència, de consciència del públic. I que tingui una ressonància emocional que pugui ser sentida i entesa per tots els públics, que representi un fet històric transcendent, que signifiqui l'essència de la qüestió de la lluita per l'autonomia del públic, de la gent, de totes les persones. Crec que hi ha un esdeveniment que contempla d'una manera exemplar totes aquestes condicions: la rebel • lió de l’Astor Place, o el Teatre Astor.”
“Noel Burch, és potser el que ha analtizat millor aquest esdeveniment en la trajectòria de la formació del públic modern, del públic de masses que es convertiria en la seva plenitud, amb l'arribada del cinema. El sentiment d'indignació és compartit per tots els analistes i acadèmics. Com va dir Bruce McConachie de la Universitat de Pittsburgh , al capdavall va ser una lluita "dels rics contra els pobres".
“El 10 de maig de 1849 a Nova York, hi va haver un gran aixecament popular que va deixar almenys 22 morts i un centenar de ferits (Burch parla d’aproximadament 35 morts i 150 ferits, i hi ha altres versions). Va ser la primera vegada que es va mobilitzar a la milícia de l'estat contra el poble. Aquesta revolta marca un canvi en la història de l'espectacle i el públic.”
“La massacre té l'origen en la rivalitat entre dos actors Shakespirians: William MacReady era el gran astre anglès, tradicional i identificat amb la hegemonia britànica en el camp artístic i cultural; Edwin Forrest, el més gran actor nord-americà era acusat de "prendre llibertats" amb el text del "bard diví", només per aproximar-lo a un públic popular. MacReady no només era la imatge de la metròpoli i de l'aristocràcia, sinó que era 'l’estimat" - mascota dels prínceps com deia la seva propaganda – de la creixent burgesia nord-americana, que va tractar d'emular a la classe dominant anglesa. Forrest va ser una expressió del patriotisme proletari, al gust de les classes mitjanes i els treballadors.”
“El 7 de maig, McReady es va presentar al Astor Opera House davant una audiència de fanàtics de Forrest, que s’havia organitzat per escridassar-lo. L'actor anglès va decidir interrompre la seva tournée i tornar a Anglaterrra, però el van convèncer per a quedar-se gràcies a una petició signada per 47 persones de l'alta societat. La següent funció del dia 10, es va trobar al teatre davant una multitud de més de 10000 persones. La representació va tenir lloc, per a un públic selecte -després d'una rigorosa selecció -, però en condicions molt difícils, és clar. Temorosos de perdre el control de la ciutat, les autoritats van cridar a les tropes, amenaçades per la població, acavaren obrint foc a curta distància.”
“El cisma entre cultura d’èlit ultra minoritària i cultura de mases certament va obrir camí per al desenvolupament d’arts “populars”, que poc devíen al gust de les grans famílies del pais que ostentaven de facto el poder financer, industrial i polític. Però aquestes formes d’espectacle que també es desenvolupaven em uma esfera d’entreteniment diferent al de les classes dirigents no deixàven de servir també als interessos d’aquestes”.
Memória, identidad, sentit
“Crec que la revolta de l'Astor Place, tal i com va ser coneguda, té, com cap altre esdeveniment, les característiques que han d'estar associades amb la creació d'un símbol important i permanet per unir i identificar la nostra comunitat - el públic - la seva història i la seva lluita. El fet és àmpliament consensuat com l’oposició - i la presa de consciència- de l'autonomia del públic en relació amb els poders dominants. Ben documentat, al mateix temps està prou lluny en el temps com per no ser confós amb interessos menors, d’aquest o d’aquell llenguatge artístic o d’algun segment del públic. Culturalment parlant és significativament important, doncs gira al voltant de la interpretació de l'obra de Shakespeare que és innegable patrimoni de la humanitat. I és tan emocionalment significativa com altres dates marcades per la violència, la victimització dels veritables màrtirs anònims, que tan bé simbolitzen el que és realment una lluita, la nostra lluita, i que necessita d’aquest tipus d'insígnia moral i simbòlica per alimentar la seva memòria i augmentar la seva disponibilitat .”
“Que el 10 de maig, el dia de la revolta de l’Astor Place, sigui considerada, a partir d’una iniciativa dels cineclubs brasilers i llatinoamericans, i en ocassió de la VI trobada de cineclubs Iberoamericans, el Dia del Públic. Perquè el públic som nosaltres.”
Felipe Macedo - Montreal, maig de 2011.
http://en.wikipedia.org/wiki/Astor_Place_Riot
¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬
Miquel Porter i Moix, cineclubista entusiasta
Miquel Porter i Moix ha estat una de les figures claus del cinema català de la segona part del segle XX. Personatge polifacètic en molts camps de la cultura catalana, Miquel Porter és fonamental per entendre el boom dels cineclubisme dels anys seixanta i setanta. La seva presència en presentacions i fòrums per tot el territori el van fer coneixedor i protagonista d'aquells anys del cineclubisme de protesta i catacumba. Us oferim una petita aproximació a la seva obra en el camp del cinema.
CINEMATOGRAFIA
• Fou un actiu col•laborador en la creació del cineclubisme català durant la postguerra, impulsant la creació de nombrosos cineclubs a tota la geografia dels Països Catalans, essent fundador del Cercle Lumière del Institut Français de Barcelona el 1949.
• S’encarregà durant dos anys de les activitats del Movie Club de l’Institut d’Estudis Americans.
• Creador, al costat de la seva esposa Guillemette Huerre, del primer cineclub infantil de Catalunya, l’any 1964, del qual s’encarregà activament durant cinc anys.
• Per encàrrec del Festival internacional de valores humanos y religiosos realitzà una exposició d’aparells de cinema antics a Valladolid, 1965.
• El 1968, fou un dels membres fundadors de la Cooperativa Drac Màgic destinada als espectacles per a infants.
• El 1973 organitzà, amb la col•laboració de Maria Antonia Aloguin i Palmira González, l’exposició Centenari de Fructuós Gelabert al Palau Güell, amb l’ajuda del CEDAEC de la Diputació i del Departament d’Art de la Universitat de Barcelona.
• Amb es mateixes col•laboracions que l’anterior, organitzà les exposicions La publicidad cinematográfica (1974) i Homenatge als germans Baños, pioners del cinema català (1976).
• El 1979, amb els mateixos col•laboradors de les anterios exposicions, afegint l’INLE, organitzà una exposició bibliogràfica especialitzada amb el títol El libro de cine.
• El 1980, fou nomenat Cap del Servei de Cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya fins al 1986
• De 1981 fins 1986 ocupà interinament la plaça de Cap del Servei de Gravacions Sonores i Audiovisuals del mateix departament.
• Fou promotor i membre actiu del Cineclub de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
• Fou representant durant dos anys de la Generalitat de Catalunya a la Junta de Qualificació Cinematogràfica de Madrid.
• Fou membre de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.
• Fou membre d’honor de l’associació Cinema Rescat.
• Fou membre de l’Asociación Española de Historiadores del Cine.
• Fou membre de la Societat Catalana de Comunicació, filial del Institut d’Estudis Catalans.
• Crític cinematogràfic i comentarista de la Revista de Catalunya (segona època).
• Crític cinematogràfic i comentarista de la Revista Ateneu.
• Fou vocal de cinema de l’Ateneu Barcelonès des del 1992.
• Soci d'honor de la Federació catalana de cineclubs
• Crític cinematogràfic i comentarista de la publicació Curial.
• Crític cinematogràfic i comentarista de les publicacions Serra d’or (1960-darrer any), Destino (1962-1975), Jano (1976-1981), Diari Avui (1976-1981, i 1986-1989).
• Fou fundador i accionista del Institut de Cinema Català.
• Fou el primer director de la Filmoteca de Catalunya.
FILMOGRAFIA
• Antologia del Cinema dels Països Catalans de Miquel Porter i Guillemette Huerre. Capítol I: Cinema Documental. Capítol II: Cinema d’argument. Capítol III: El cinema valencià. Documental de muntatge de films primitius (1959-1965) (en 16mm).
• Espriu de Pere Masdeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1966) (en 16mm).
• Fabra de Pere Madeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1967) (en 16mm).
• Miró de Pere Masdeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1967) (en 16mm).
• Subirachs de Pere Masdeu. Miquel Porter realitzà el muntatge i la supervisió (1968-1969) (en 16mm).
• La ràbia d’Eugeni Anglada. Miquel Porter fou co-argumentista i co-guionista (1968-1969) (en 35mm).
• La ciutat cremada d’Antoni Ribas. Miquel Porter fou consultor tècnic i actor secundari (1975-1976) (en 35mm).
• Historias de la primera traición. La Rabia de José Hernán. Miquel Porter fou col•laborador en el guió (1977).
• Elsa de Gabrielli (ex La nostra imatge, ex Banale Konzert) de Raúl Román i Anna Ricci. Miquel Porter fou l’encarregat de la línia argumental, del material d’arxiu, actor, narrador i supervisió (1976-1984) (en 35mm).
• Del Modernisme al Noucentisme de Miquel Porter per encàrrec del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (film de muntatge, 1977) (en 16mm).
• El Cinema Català d’Albert Abril i Pons. Miquel Porter col•laborà en el guió i entrevista (1978) (en 35mm).
• Història Cinematogràfica a Catalunya de Miquel Porter, en col•laboració amb Josep Castillo. Sèrie de quatre documentals de muntatge per encàrrec d’Omnium Cultural (1978) (en 16mm).
• Història del cinema a Catalunya de Joan Francesc de Lasa. Miquel Porter realitzà el guió i intervenció personal en dos dels dotze capítols que formaven la sèrie, produïda per Televisió Espanyola de Sant Cugat (1979) (vídeo).
• Som i serem de Jordi Feliu. Miquel Porter fou guionista i supervisor (1980-1982) (35mm).
• La normalització del català de Joan Solivellas. Entrevista a Miquel Porter (1982) (35mm).
• 85 anys de cinema a Catalunya d’Eugeni Anglada i Antoni Cuadrench. Miquel Porter realitzà el guió de base, material d’arxiu, entrevista i supervisió (1982) (en 16 i 35mm).
• Els vells cinemes desapareguts, guió per encàrrec de Televisió Espanyola el maig de 1991.
• Morituri, de Pau Guix. Miquel Porter hi intervingué com actor (1995).
• Gran Videoteca dels Països Catalans, projecte i direcció general.
• El monument a Sonilles de Carles Benpar dins la sèrie dedicada a Pere Calders, una coproducció amb Tv3. Miquel Porter hi intervingué com actor (1996).
• Cambó, retrat d’una època de Dolors Genovès i Ricard Balis, produïda per Televisió de Catalunya. Miquel Porter fou col•laborador especialista (1996).
ASSISTÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS DE CINEMA I VÍDEO
A part de la freqüent assistència als principals festivals internacionals, especialment els que presentaven un caràcter monogràfic i d’estudi, Miquel Porter va ser membre o president dels jurats dels següents:
• Setmana de cinema en color de Barcelona (Premi al millor curtmetratge, 1965)
• Festival de cinema religiós i de valors humans de Valladolid.
• Festival de cinema turístic a Calvià (Mallorca, 1974).
• Festival de cinema iberoamericano de Huelva (1978).
• Festival internacional du film de Locarno (Suïssa, 1979).
• Festival de cine infantil i juvenil de Gijón (1981).
• Festival internacional del cortometraje de Bilbao (1981).
• Primer festival nacional e internacional de video de Oviedo (1983).
• Festival internacional de Madrid IMAGFIC (1984).
• Festival internacional de la Féderation Française des Cineclubs de Pezenas (1984).
• Concurs selectiu UNICA de Barcelona (1985).
• Certamen de curts de la Selva de Mar (1999).
Ha estat també membre del jurat en diferents concursos de cinema no-professional arreu de tot l’estat espanyol, així com de concursos professionals fotogràfics, cinematogràfics i vdeogràfics. També fou membre-president del Jurat de cinematografia dels premis Ciutat de Barcelona, instituïts per l’Ajuntament de Barcelona des de 1980 fins 1987. Per altra banda, també ha estat membre del jurat dels premis de cinematografia de la Generalitat de Catalunya des de la seva creació.
Conills de bosc, de muntanya i de mar...
per Julio Lamaña i Orozco
El públic de les sessions de cineclub dels anys seixanta i principis dels setanta, no guardava secrets per a Miquel Porter. Només aquells que hagin “patejat” el territori de dalt a baix, i que hagin fet tantes sessions de cinefòrum com ell, serien capaços de fer una catalogació tan “sui generis” dels seus espectadors. Per a ell eren com a “conills”.
El conill de costa era per a en Miquel el més extravertit, el més obert i disposat a entrar a drap a les “provocacions” que ell anava llançant. Els de bosc restaven tranquils i de sobte, saltaven darrera d’una mata amb la pregunta inesperada. Finalment els de muntanya eren els més complexes, més toscos, parlaven poc i se’ls tenia que motivar prou per encetar la conversa.
A ell mateix, li agradava dir-se “cinematografero”, com aquell titellaire, que de plaça en plaça munta el seu espectacle.
En l’actualitat, el cineclubisme del segle XXi guarda un deute amb aquesta feina de llarga durada. Quan avui dia, més de 50 cineclubs arreu de Catalunya, defensen un model de cineclubisme actiu i combatiu envers models cinematogràfics homogeneïtzats, la figura d’en Miquel Porter i Moix, recupera interès dia a dia.
El cineclubisme català porta a les poblacions del nostre país cinema d’autor, en VOSE /VOSC, cinema de qualitat,... i tot això quan l’exhibidor cinematogràfic bé ja ha desaparegut o el que hi ha només té ulls per a les últimes estrenes de Hollywood. En aquesta tasca, fet diferencial de les sessions comercials, el cineclub ofereix un ventall de complements que enriqueixen la projecció: un full de sala complet, una presentació del film, un debat posterior, un curtmetratge abans de la pel•lícula,... tot un seguit d’activitats que complementen la sessió, fent d’aquesta molt més que un simple visionat.
En Miquel va tenir sempre clar en les seves sortides a cineclubs, que el cinema era una eïna territorial pedagògica, que el cinema s’havia d’entendre de forma global i que l’espectador havia d’entrar en el film amb la possibilitat de sortir més enriquit de quan havia entrat. I que tot aquest procés no havia d’anar acompanyat de cap dogmatisme, sinó que s’havia de potenciar la llibertat de l’espectador a tota costa. Per això, les seves presentacions prèvies al film eren curtes, però concretes, donant pistes de lectura que, a l’acabar el film, haurien de servir per extreure idees i donar peu al debat.
I en aquest punt, el sistema de Muntatge d’Atraccions d’Eisenstein, seria una bona metàfora per entendre la seva manera de tirar endavant el cinefórum. Introduint efectes de xoc creava que, per contrast, el públic saltés, participés. Una jugada forta, atacar tot excitant la irritabilitat de l’espectador per girar-los contra la mateixa persona del forista, obligant-los a anar cap a un parany dialèctic i racional. Per a, de sobte, abandonar-los a la llibertat de la seva pròpia consciència.
Aquest esforç pedagògic, és el que el moviment cineclubista hereta d’en Miquel Porter.
Una senyera que esperem poder portar amb èxit.
06/02/2018 - Premi Miquel Porter a la MACCA18
El jurat cineclubista va atorgar el premi Miquel Porter a la Mostra d'Animació i Curtmetratges de Cassà de la Selva (MACCA). El jurat va estar conformat per la Mercè Ribera del Cineclub Vuit i mig, Mireia Ferré del Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú i per Ana Blanco del Cineclub Diòptria de Figueres.
El seu veredicte:
"El Jurat ha concedit el Premi Miquel Porter i Moix a "Els homes també canvien bolquers" de Mateu Ciurana, per haver integrat tots els elements proposats per la MACCA de forma elegant i senzilla. I també, per convidar a l'espectador a qüestionar-se. "
El seu veredicte:
"El Jurat ha concedit el Premi Miquel Porter i Moix a "Els homes també canvien bolquers" de Mateu Ciurana, per haver integrat tots els elements proposats per la MACCA de forma elegant i senzilla. I també, per convidar a l'espectador a qüestionar-se. "
Els homes també canvien bolquers - Correcurt MACCA2018 from Mateu Ciurana on Vimeo.
